Ansietat o problema de cor? Com actuar davant del dubte

La regla d'or: davant del dubte, valoració mèdica

Comencem pel que és important: cap article, cap test d'internet i cap experiència prèvia no et permeten descartar pel teu compte un problema cardíac. Els símptomes del cor i els de l'ansietat se superposen massa per jugar a endevinar-los. Si notes dolor o opressió al pit d'aparició nova, sobretot si va acompanyat d'un malestar intens, vés a urgències o truca al 112: existeixen exactament per a això. Que la causa acabi sent ansietat no converteix la visita en una falsa alarma; és la manera correcta de procedir, i els professionals sanitaris ho saben. Consultar no és exagerar: és fer el que toca.

Per què l'ansietat s'assembla tant a un problema de cor

Un atac de pànic activa el mateix sistema d'emergència que un perill real: descàrrega d'adrenalina, cor accelerat, respiració ràpida i superficial, musculatura del tòrax en tensió. La hiperventilació redueix el diòxid de carboni a la sang i produeix mareig, formigueig i sensació d'ofec; la tensió intercostal fa mal en respirar; i la por d'estar patint un infart multiplica tota la cascada. El resultat és una experiència física tan intensa que moltes persones arriben a urgències convençudes que la seva vida corre perill. No és teatre ni suggestió: el cos està realment activat. El que diferencia els dos quadres és la causa, i aquesta només la pot establir una valoració mèdica.

Diferències orientatives (que mai no substitueixen el metge)

Amb tota la prudència: hi ha trets que en molts casos acompanyen el pànic, com que l'onada de símptomes arribi al màxim en pocs minuts i després vagi remetent, que aparegui en repòs o en moments d'estrès emocional, o que vingui amb sensació d'irrealitat i por de perdre el control o de tornar-se boig. El dolor d'origen cardíac, en canvi, es relaciona sovint amb l'esforç físic. Però aquestes tendències tenen tantes excepcions que no serveixen per autodiagnosticar-se: hi ha problemes cardíacs amb presentacions atípiques —descrites amb més freqüència, per exemple, en dones— i crisis d'ansietat que no segueixen el guió. Fes-les servir per entendre el que et va passar a posteriori, mai per decidir si vas o no a urgències. Davant del dubte, sempre valoració mèdica.

«No tens res» no vol dir que no et passi res

Moltes persones surten d'urgències amb un electrocardiograma normal i una frase que alleuja i desconcerta a parts iguals: «no tens res». És una bona notícia —el cor està bé— però incompleta: sí que et passa alguna cosa, només que no és cardíaca. El que et passa es diu crisi d'ansietat o atac de pànic, és un dels motius de consulta més freqüents en salut mental i respon molt bé al tractament psicològic. Quedar-se només amb el «no tens res» deixa el problema sense nom i sense pla, i obre la porta que la història es repeteixi: nova crisi, nova visita a urgències, nova prova normal i cada cop més por.

La por de l'infart que manté el pànic

Després d'una o diverses crisis, és habitual quedar pendent del propi cor: comprovar el pols, escanejar el pit buscant molèsties, evitar l'exercici «per si de cas». Aquesta hipervigilància és comprensible, però manté el problema: cada sensació normal —un batec fort després d'un cafè, una punxada muscular— s'interpreta com una amenaça i torna a disparar l'alarma. La por de la propera crisi és una forma d'ansietat anticipatòria i sovint acaba limitant la vida més que les mateixes crisis: s'eviten llocs, esforços i plans per si el cor falla. Com més aviat s'aborda aquest patró, menys terreny guanya.

Un cop descartada la causa física, l'abordatge és psicològic

Quan la valoració mèdica descarta patologia cardíaca, insistir a repetir proves rarament tranquil·litza gaire temps: la calma dura fins a la sensació següent. El pas eficaç és tractar el que sí que hi ha. La teràpia del pànic inclou entendre què produeix cada símptoma i per què no és perillós, tècniques de respiració i regulació, exposició gradual a les sensacions temudes i treball sobre la interpretació catastròfica —«és un infart»— que encén l'espiral. També ajuda saber com actuar en ple atac de pànic perquè les crisis perdin el seu caràcter aterridor. És un tractament estructurat i amb bons resultats en la majoria dels casos.

Cuidar el cor i tractar l'ansietat no són camins oposats

Descartar un problema cardíac avui no és un salconduit per sempre ni converteix els hàbits en irrellevants. Segueix les revisions que t'indiqui el teu metge i, si en el futur apareix un símptoma diferent del patró que ja coneixes, consulta-ho de nou sense por de «molestar»: cada episodi nou o diferent mereix la seva pròpia valoració. Al mateix temps, tractar l'ansietat també és cuidar la teva salut general: dormir millor, moure't sense por, reduir l'activació sostinguda i recuperar els plans que havies aparcat. Les dues cures sumen; cap no substitueix l'altra.

A la Consulta de Psicologia Elena Reig a Sabadell t'acompanyem en aquest procés amb un enfocament proper, professional i basat en l'evidència. Si vols fer el pas, demana visita i reserva la teva primera sessió.