Salta al contingut
    Elena Reig — Consulta de Psicología

    Ansietat

    Com actuar davant un atac de pànic? Claus per gestionar-lo

    Per Elena Reig — Psicòloga clínica col·legiada (COPC) 18 de setembre del 2025Actualitzat el 11 de juliol del 2026 4 min de lectura
    Com actuar davant un atac de pànic? Claus per gestionar-lo — Consulta de Psicologia Elena Reig a Sabadell

    Un atac de pànic és una experiència desbordant: taquicàrdia, sensació d'ofec, mareig, por intensa de perdre el control o de morir. Tot i durar entre 10 i 30 minuts, pot sentir-se com hores. La bona notícia: hi ha estratègies molt concretes per gestionar-lo.

    Què fer durant l'atac

    • Recorda: no és perillós, no et moriràs, no embogiràs. És una falsa alarma del cos.
    • Respira lentament: inhala 4 segons, retén 4, exhala 6. Repeteix.
    • Ancora't al present amb els 5 sentits: 5 coses que veus, 4 que toques, 3 que sents, 2 que olores, 1 que tastes.
    • No fugis del lloc si pots: fugir reforça la por. Queda't fins que baixi l'activació.
    • Parla amb tu amb compassió: "això passarà, ja he passat per això".

    Després de l'atac

    Apunta el que va passar: context, pensaments, intensitat. Aquesta informació és valuosa per identificar patrons i treballar-los.

    Tractament

    Els atacs de pànic responen molt bé a la teràpia cognitivo-conductual: psicoeducació, tècniques de respiració, reestructuració cognitiva de la por a la por i exposició interoceptiva. La majoria de les persones milloren en pocs mesos.

    Com ajudar algú que està patint un atac de pànic

    Mantén la calma i parla a poc a poc, amb frases curtes. Evita el clàssic «tranquil·litza't», que sol augmentar la frustració. Pregunta què necessita, ofereix-li acompanyar la seva respiració (pots respirar tu a un ritme lent i visible perquè et segueixi) i recorda-li que és temporal i que no està en perill. No l'obliguis a sortir del lloc ni li treguis importància: estar present, sense dramatitzar, ja és ajudar.

    Què no fer

    • Sortir corrents sempre del lloc: alleuja ara, però ensenya al cervell que aquell lloc era perillós i reforça l'evitació.
    • Automedicar-se sense supervisió: els ansiolítics puntuals no tracten la causa i poden generar dependència.
    • Organitzar la teva vida al voltant d'evitar un altre atac: és la porta d'entrada a l'agorafòbia.
    • Avergonyir-te o amagar-ho: els atacs de pànic són un dels motius de consulta més freqüents i de millor pronòstic.

    La por de la por: per què es pot repetir

    Després d'un primer episodi, moltes persones desenvolupen ansietat anticipatòria: vigilen cada sensació corporal per si és l'inici d'un altre atac. Aquesta hipervigilància augmenta l'activació i facilita que l'atac passi, tancant el cercle. Trencar aquest bucle —no eliminar la por, sinó deixar de témer-la— és precisament l'objectiu del tractament, i és molt assolible.

    Atacs de pànic nocturns: despertar-se en plena crisi

    Algunes persones es desperten de matinada amb el cor desbocat, suor i una sensació de terror sense cap imatge ni pensament que ho expliqui. Aquests despertars amb pànic resulten especialment desconcertants perquè no hi ha un desencadenant visible on agafar-se, i és fàcil concloure que «alguna cosa va molt malament». La gestió és la mateixa que de dia: incorpora't a poc a poc, encén un llum suau, allarga l'exhalació i recorda't que és una falsa alarma que remetrà sola. Evita agafar el mòbil per buscar símptomes: només alimenta l'activació. Quan passi, no t'exigeixis adormir-te de seguida; llegir alguna cosa neutra uns minuts ajuda el cos a baixar. Si es repeteixen, comenta-ho a la consulta: els episodis nocturns també es treballen i milloren, i descartar amb el teu metge altres causes del mal descans sempre suma tranquil·litat.

    Entre crisis: com baixar el teu nivell d'activació de base

    • Tracta el son com una prioritat i no com el que sobra del dia: un cos descansat dispara moltes menys falses alarmes, i moltes recaigudes coincideixen amb èpoques de dormir malament.
    • Revisa la cafeïna i altres estimulants: en persones sensibilitzades poden imitar o encendre les primeres sensacions del pànic —taquicàrdia, inquietud— i posar en marxa l'espiral de la por. Prova de reduir-los unes setmanes i observa la diferència.
    • Modera l'alcohol: alleuja a curt termini, però fragmenta el son i l'activació rebota amb força quan el seu efecte baixa, sovint de matinada. El mateix val per a altres «calmants» ràpids.
    • Practica la respiració lenta uns minuts cada dia, no només durant la crisi: el que s'entrena en calma és el que estarà disponible en plena tempesta.
    • Fes exercici suau amb regularitat i reconcilia't amb les sensacions corporals que genera: aprendre que un cor accelerat no és sinònim de perill és, en si mateix, part del tractament.
    • Protegeix pauses reals a la teva jornada —menjar sense pantalles, caminar al migdia, microdescansos entre tasques—: el pànic acostuma a brotar en cossos que porten mesos funcionant sense treva ni recuperació.

    Atac de pànic i ansietat no són el mateix

    Convé distingir-los perquè s'aborden de manera diferent. L'ansietat generalitzada és una preocupació sostinguda, d'intensitat mitjana, que acompanya durant setmanes o mesos i va saltant d'un tema a un altre; l'atac de pànic és una descàrrega brusca i intensa que puja en minuts i baixa sola. Poden coexistir: hi ha qui viu amb ansietat de fons i a més pateix crisis puntuals, i hi ha qui només experimenta una de les dues. Identificar què et passa a tu orienta tot el treball terapèutic: calmar un sistema crònicament preocupat demana unes eines, i desmuntar la por de la descàrrega aguda, unes altres. Per això l'avaluació de les primeres sessions no és un tràmit: serveix precisament per dibuixar aquest mapa amb tu i triar bé per on començar.

    A la Consulta de Psicologia Elena Reig a Sabadell t'acompanyem en aquest procés amb un enfocament proper, professional i basat en l'evidència. Si vols fer el pas, demana visita i reserva la teva primera sessió.

    Preguntes freqüents

    Quant dura un atac de pànic?

    El pic sol assolir-se en uns 10 minuts i després remet de forma gradual; rarament supera els 20-30 minuts. Recordar que sempre té fi és part del maneig.

    Un atac de pànic és perillós per al cor?

    Els seus símptomes s'assemblen als d'un problema cardíac, però el pànic en si no fa mal a un cor sa. Davant d'un primer episodi o si hi ha dubtes, correspon al metge descartar causes físiques; un cop descartades, l'abordatge és psicològic.

    Què faig si una altra persona està tenint un atac de pànic?

    Mantén la calma, parla-li a poc a poc, recorda-li que passarà, acompanya la seva respiració allargant l'exhalació i no li treguis importància ni li exigeixis «tranquil·litzar-se». Si els episodis es repeteixen, anima'l a consultar.

    Per què em donen atacs de pànic sense motiu aparent?

    Solen disparar-se per acumulació: estrès sostingut, falta de son, hiperventilació subtil o sensibilització després d'una primera crisi. El «sense motiu» gairebé sempre té història; la teràpia ajuda a reconstruir-la i a reduir la freqüència dels episodis.

    Elena Reig, psicòloga clínica a Sabadell

    Elena Reig

    Psicòloga col·legiada COPC núm. 9279 · +15 anys d'experiència

    Coneix la meva trajectòria →

    Aquest contingut té una finalitat informativa i no substitueix l'avaluació ni l'orientació d'un professional de la psicologia. Si el teu malestar persisteix, consulta amb una professional col·legiada.

    Vols treballar aquest tema en consulta?

    Com a psicòloga clínica col·legiada a Sabadell, t'acompanyo amb un enfocament proper i basat en l'evidència. Atenem a la nostra consulta de la Rambla o de forma online.

    Consulta de Psicologia Elena Reig a Sabadell

    Atenem a Rambla 9, 2n 2a, 08202 Sabadell (Barcelona), a pocs minuts de l'estació FGC Sabadell-Rambla. Treballem també amb persones de Terrassa, Barberà del Vallès, Sant Quirze i tot el Vallès Occidental, així com amb consulta online a tota Espanya.