Salta al contingut
    Elena Reig — Consulta de Psicología

    Ansietat

    Higiene del son: guia completa per tornar a dormir bé

    La higiene del son és el conjunt d'hàbits que preparen el cos i la ment per dormir bé: horaris regulars, gestió de la llum, cafeïna, pantalles i una rutina de desactivació. No és una llista de trucs, sinó una manera de cuidar el descans durant tot el dia, no només a l'hora d'anar al llit.

    Per què dormir bé comença molt abans d'anar al llit

    El son no és un interruptor que es prem a mitjanit: és el resultat de dos processos que es construeixen durant el dia. D'una banda, la pressió de son, que s'acumula amb les hores que portes despert. De l'altra, el rellotge circadiari, que se sincronitza amb la llum i amb els horaris. A aquests dos processos s'hi afegeix un tercer que sovint ho espatlla tot: el nivell d'activació. Pots portar divuit hores despert i tenir el rellotge a l'hora, però si arribes al llit amb el cos en mode alerta, el son no entra. Per això les persones que travessen temporades d'estrès sostingut dormen malament encara que estiguin esgotades: no els falta cansament, els sobra activació. La higiene del son treballa els tres fronts alhora.

    Els pilars de la higiene del son

    • Horaris regulars: ves a dormir i, sobretot, lleva't a la mateixa hora cada dia, també els caps de setmana. L'hora de llevar-se és l'àncora de tot el sistema.
    • Llum de dia: exposa't a llum natural al matí, encara que sigui una passejada de quinze minuts. És el senyal més potent per posar a l'hora el rellotge intern.
    • El llit, només per dormir: si hi treballes, hi menges o hi discuteixes, el cervell deixa d'associar-lo amb el descans.
    • Migdiades curtes o cap: si dorms malament de nit, evita les migdiades o limita-les a vint minuts abans de les 16 h.
    • Habitació fresca, fosca i silenciosa: entre 17 i 20 graus és la franja que més afavoreix el son profund.
    • Moviment diari: l'exercici regular millora la qualitat del son, millor si no és intens durant les dues hores abans d'anar a dormir.

    Llum, pantalles i melatonina

    La melatonina és l'hormona que comunica al cos que ha arribat la nit, i la llum intensa la frena. El problema de les pantalles no és només la llum blava: és també el que hi fas. Contestar correus, mirar notícies o discutir a les xarxes a les onze de la nit manté la ment en mode feina o en mode amenaça, just el contrari del que el son necessita. La recomanació realista no és desterrar el mòbil, sinó canviar-li el paper: abaixa la brillantor al mínim des del sopar, evita continguts que t'activin emocionalment i fixa una hora de tancament, idealment 60 minuts abans d'anar al llit. Si fas servir el mòbil de despertador, planteja't un despertador clàssic: treure el telèfon de l'habitació elimina la temptació de mirar l'hora a les tres de la matinada.

    Cafeïna, alcohol i sopars: el que entra al cos també dorm amb tu

    La cafeïna té una vida mitjana d'unes cinc o sis hores: el cafè de les cinc de la tarda encara és mig actiu a les onze de la nit. Si dorms malament, avança el darrer cafè a després de dinar i recorda que també hi ha cafeïna al te, als refrescos de cola i a les begudes energètiques. L'alcohol mereix una menció a part perquè enganya: al principi seda i facilita agafar el son, però fragmenta la segona meitat de la nit, augmenta els despertars i empobreix el son profund. Fer-lo servir de somnífer és pa per avui i insomni per demà. Amb els sopars, busca el terme mitjà: ni copiosos i tardans, que activen la digestió quan el cos vol apagar-se, ni anar-te'n al llit amb gana.

    La rutina de desactivació: l'última hora marca la nit

    El cos no passa de l'activitat al son de cop; necessita una rampa de descens. Dedica l'última hora del dia a activitats de baixa intensitat i alta previsibilitat: una dutxa tèbia, lectura en paper, estiraments suaus, música tranquil·la, preparar les coses de demà. Si la ment t'arriba a la nit carregada de pendents, avança't: a mitja tarda, escriu en una llibreta allò que et preocupa i el següent pas concret de cada tema. Aquest gest senzill descarrega la memòria de treball i treu a la nit el paper d'oficina d'assumptes pendents. Quan la càrrega és de fons —una feina que desborda, una etapa vital exigent—, convé abordar l'estrès d'arrel, perquè cap rutina nocturna no compensa un dia sencer en tensió.

    Què fer si et desvetlles a mitja nit

    Despertar-se alguna vegada durant la nit és normal; el problema comença quan reacciones al despertar amb alarma. La regla més útil és contraintuïtiva: si portes uns vint minuts despert i notes que el son no torna, surt del llit. Ves a una altra habitació amb llum molt tènue, fes alguna cosa tranquil·la i avorrida —llegir alguna cosa lleugera, respirar a poc a poc— i torna al llit només quan notis somnolència de veritat. Quedar-te al llit barallant-t'hi reforça justament l'associació que vols trencar: llit igual a frustració. Evita mirar el rellotge i fer càlculs de les hores que queden; aquesta aritmètica nocturna és gasolina per a l'activació. I no compensis l'endemà amb migdiades llargues o anant a dormir molt abans: mantén l'horari i deixa que la pressió de son treballi a favor teu.

    Errors freqüents que perpetuen el problema

    • Anar al llit abans de tenir son per intentar dormir més: allarga el temps despert al llit i debilita l'associació llit-son.
    • Quedar-te ronsejant al llit al matí després d'una mala nit: endarrereix el rellotge i empitjora la nit següent.
    • Convertir el dormir en una obsessió: mesurar cada nit amb el rellotge intel·ligent i examinar les dades amb ansietat.
    • Fer servir l'alcohol o la televisió encesa com a somnífer.
    • Canviar d'estratègia cada dos dies: els hàbits de son necessiten dues o tres setmanes de constància per mostrar efecte.
    • Ignorar la part emocional: si el cap no para, el problema no és al matalàs.

    Quan la higiene del son no és suficient

    La higiene del son és la base, però no sempre n'hi ha prou. Si fa més d'un mes que dorms malament la majoria de nits, si la por de no dormir apareix ja des de la tarda o si el cansament afecta el teu ànim i el teu rendiment, el que està indicat és una intervenció específica: la teràpia cognitivoconductual de l'insomni és el tractament de primera elecció, per davant de la medicació a llarg termini. I para atenció al que passa mentre dorms: si el problema no és agafar el son sinó els malsons freqüents o els somnis repetitius que et deixen angoixa en despertar, el senyal apunta a material emocional pendent de processar, i aquí el treball terapèutic marca la diferència.

    A la Consulta de Psicologia Elena Reig a Sabadell t'acompanyem en aquest procés amb un enfocament proper, professional i basat en l'evidència. Si vols fer el pas, demana visita i reserva la teva primera sessió.

    Preguntes freqüents

    Quant triga a notar-se la higiene del son?

    Amb constància, la majoria de persones nota millora en dues o tres setmanes: és el temps que necessiten el rellotge circadiari i l'associació llit-son per reajustar-se. Aplicar les pautes una nit escadussera no dona informació fiable. Si després d'un mes de pràctica regular no hi ha canvi, convé una valoració professional.

    Quantes hores cal dormir per descansar bé?

    La majoria d'adults funciona bé entre set i nou hores, però hi ha variabilitat individual. Més útil que la xifra és el criteri funcional: si et lleves raonablement despert i mantens l'energia durant el dia sense dependre d'estimulants, probablement estàs dormint el que necessites.

    És dolent mirar el mòbil si em desperto de nit?

    Sí, per partida doble: la llum de la pantalla frena la melatonina i el contingut activa la ment, sigui una notícia, un missatge o la simple hora, que dispara els càlculs de quant queda per dormir. Si et desvetlles, millor lleva't i fes alguna cosa tranquil·la amb llum tènue fins que torni la somnolència.

    La melatonina en pastilles substitueix la higiene del son?

    No. La melatonina pot ajudar puntualment en desajustos d'horari, com el jet lag o els torns canviants, però no tracta l'insomni mantingut ni l'activació per estrès, que són les causes més habituals. Sense hàbits que l'acompanyin, el seu efecte és limitat. Consulta sempre un professional abans de prendre-la de manera continuada.

    Elena Reig, psicòloga clínica a Sabadell

    Elena Reig

    Psicòloga col·legiada COPC núm. 9279 · +15 anys d'experiència

    Coneix la meva trajectòria →

    Aquest contingut té una finalitat informativa i no substitueix l'avaluació ni l'orientació d'un professional de la psicologia. Si el teu malestar persisteix, consulta amb una professional col·legiada.

    Vols treballar aquest tema en consulta?

    Com a psicòloga clínica col·legiada a Sabadell, t'acompanyo amb un enfocament proper i basat en l'evidència. Atenem a la nostra consulta de la Rambla o de forma online.

    Consulta de Psicologia Elena Reig a Sabadell

    Atenem a Rambla 9, 2n 2a, 08202 Sabadell (Barcelona), a pocs minuts de l'estació FGC Sabadell-Rambla. Treballem també amb persones de Terrassa, Barberà del Vallès, Sant Quirze i tot el Vallès Occidental, així com amb consulta online a tota Espanya.