Què és la depressió?
La característica principal d’un episodi depressiu major és l’aparició d’un estat d’ànim deprimit, trist, desesperançat i una pèrdua d’interès o plaure en gairebé totes les activitats. En nens i adolescents l’estat d’ànim pot ser irritable en lloc de trist.
A més han de donar-se almenys 4 símptomes de la següent llista:
• Canvi d’apetit o de pes. Normalment l’apetit disminueix i el subjecte ha d’esforçar-se per menjar. En altres casos poden augmentar l’apetit, amb apetència per certes substàncies com els dolços i altres hidrats de carboni.
• Canvis en el somni. El més característic és l’insomni mitjà que consisteix a despertar-se a mitjanit i ja no poder dormir i també l’insomni tardà que és el de despertar-se a primeres hores del matí abans de l’hora normal de despertar. Menys freqüentment es produeix l’insomni inicial, al no poder agafar el son o la hipersomnia que consisteix a dormir més hores del normal a la nit i fins i tot de dia.
• Canvis psicomotors. Que inclouen agitació (no poder estar assegut, fregar-se les mans, passejos, etc.) i enlentecimiento (en el llenguatge, pensament, moviments corporals, sota volum de veu, mutisme, etc.).
• Falta d’energia, cansament i fatiga.
• Sentiments d’infravaloració, preocupació i de culpa, fins i tot per petits errors comesos en el passat.
• Dificultar per concentrar-se, pensar i prendre decisions. Apareixen distraccions i pèrdua de memòria.
• Pensaments recurrents de mort o ideació, plans o intents suïcides.
Els símptomes han de donar-se la major part del dia, gairebé tots els dies, durant almenys 2 setmanes consecutives. Tot això sol comportar deterioració social, laboral o d’altres àrees importants de la vida.
És important diferenciar el trastorn depressiu de quadres aparentment similars com els quals vénen daus pel consum de drogues (com la intoxicació pro alcohol o l’abstinència de la cocaïna), els efectes secundaris dels medicaments (p. ex., corticoides), o per malalties mèdiques (p. ex. l’hipotiroïdisme) o per la mort d’un ser estimat (sempre que els símptomes depressius no siguin especialment intensos o perdurin més de 2 mesos després de la defunció).