Teràpia de parella V

No és estrany trobar en la pràctica terapèutica parelles que acudeixen a tractament a causa del seu distanciament amb el pas dels anys; sembla com si amb el transcórrer del temps els membres de la mateixa s’haguessin convertit gairebé en dos estranys, oblidant-se l’u de l’altre i de la parella com a sistema íntegrament. Arribat aquest punt, amb prou feines es reconeixen l’u a l’altre, ja no existeix la complementarietat, complementació i enteniment d’abans, semblant que la parella és algú completament diferent a qui es va conèixer fa cert temps.

Aquesta qüestió pot sorgir per diversos motius, per exemple l’estancament en la rutinao l’elevada càrrega de treball de cadascun dels membres, entre uns altres.

Igualment és bastant freqüent que aquest distanciament comenci a aparèixer amb lallegada del primer fill, moment en el qual tots dos progenitors se centren en la criança d’aquest relegant a un segon pla la continuïtat i consolidació de la parella. Aquest fet, que en un primer moment pugui resultar adaptatiu per afrontar la nova situació i necessari a causa de la importància de la construcció dels vincles patern-filials, si contínua en el temps fent-se exclusiu, pot arribar a danyar a la parella de tal manera que aquesta a poc a poc es desintegri arribant en ocasions a desaparèixer si no es reacciona a temps.

Es produeix en aquests casos un canvi d’etapa en el cicle vital, passant d’una fase merament matrimonial i exclusiva de parella a una de matrimoni amb fills, on és necessari dur a terme les tasques pròpies de cadascuna però sense oblidar totes les relatives a l’etapa anterior; és a dir, es tracta d’una acumulació i consolidació de tasques a mesura que s’avança per les diferents fases més que d’una exclusió de les mateixes una vegada superat el cicle anterior. Entre les tasques pròpies d’una fase de matrimoni sense fills és possible trobar: acordar els aspectes pràctics de la vida en comú, acordar les diferències subtils i gruixudes que existeixen entre ells com a individus, dissenyar la manera de resoldre els desacords o establir un territori propi amb certa independència de la influència parental. Amb l’arribada d’un fill, a totes aquestes tasques citades és necessari afegir altres relatives a l’acord sobre la criança i rols de cadascun pel que fa als fills (com educar-los, cuidar-los o proporcionar-los afecte) i l’establiment de nous límits a les famílies d’origen, entre unes altres.

D’aquesta manera, quan es reben en consulta parelles amb aquest tipus de problemàtica, serà necessari:

– Explorar en quin punt va començar a produir-se l’allunyament.

– Explorar per què motius.

– Explorar com actuaven com a parella abans d’aquest distanciament.

Teràpia de parella V

Amb totes aquestes dades, serà possible començar el treball destinat a l’acostament i recuperació de la parella amb l’objectiu que torni a convertir-se en una diada consolidada i amb un espai propi i exclusiu malgrat l’existència de fills.