Teràpia de parella VI

És veritat tot el que diuen de les parelles? m’ocorre a mi el mateix? A continuació exposem alguns dels mites sobre les parelles, esperem us agradin.

– L’arribada d’un fill resol els problemes de parella: l’arribada d’un fill, en contra del que creuen moltes parelles, no millora els problemes de la mateixa ni la seva convivència. En aquest sentit, fins i tot pot ocórrer tot el contrari, és a dir que l’aparició d’un bebè en la família separi àdhuc més als membres i crear més conflictes afegits als ja existents. De la mateixa manera, tampoc sembla massa just fer que els propis fills carreguin amb aquesta “missió” de solucionar un matrimoni, ja que aquesta posició li farà sofrir també a ell o ella.

– Si la meva parella o jo no sentim gelosia, és que el nostre amor no és veritable: En una relació de parella en la qual tots dos membres estan segurs no hi ha cabuda per a la gelosia, si s’entenen aquests com una amenaça de pèrdua o d’inseguretat pel que fa a l’altre.

– Si s’està enamorat, un no es pot sentir atret per altres persones: L’amor i l’atracció són dues coses diferents i la primera no “bloqueja” la segona, així doncs és normal que a un li pugui atreure una altra persona sense que aquest fet signifiqui que s’estima menys a la pròpia parella. Aquí, entra en joc la fidelitat i l’acord d’exclusivitat al que hagin arribat tots dos membres de la parella.

– L’amor romàntic és el que es dóna en un bon matrimoni i el que ho manté: Moltes parelles creuen de forma errònia que el romanticisme ha de perdurar al llarg de tota la relació, no obstant això, aquest factor sembla que quan aconsegueix el seu major grau és únicament en la fase inicial, quan apareix un amor passional, romàntic i íntim amb en el qual els membres de la parella que comencen la seva marxa en comú gaudeixen i sovint fantasien, per això és que en ocasions s’arriba fins i tot a idealitzar-ho i a esperar que la resta de la relació futura es mantingui d’aquesta manera.

– Tots dos membres de la parella haurien de fer tot junts: Aquesta falsa creença parteix de la base d’una relació fusional total entre els dos components de la diada. No obstant això, de la mateixa manera que és bon indicador compartir activitats, aficions i temps, és necessari igualment que cadascun pugui disposar d’un espai propi de dedicació i cultivación personal amb el qual gaudir i sentir-se a gust com a persona individual, no únicament com a part d’una parella.

– La parella que vol de debò, endevina sempre el que l’altre pensa i sent: d’aquest enunciat és possible albirar una exigència envers un mateix, perquè haig de saber-ho tot sobre el meu cònjuge i si no és així sóc una mala parella, i cap a l’altre membre igualment, perquè si no sap el que sento o pinso és que no sap posar-se en el meu lloc ni m’entén. ja que és impossible conèixer sempre el que l’altre pensa o sent per molt bé que se li conegui, “estar dins del seu cap”, això és molt probable que generi un conflicte.

– És possible transformar a la parella al nostre gust: Si a un no li agrada la parella amb la qual ha decidit compartir la seva vida, és molt probable que encara que ho intenti canviar tampoc. Una cosa són els petits ajustos i adaptacions que fa cada membre per a la vida en parella i una altra molt diferent són les exigències de canvi perquè ell o ella s’ajusti al que un vol a tot moment.

Teràpia de parella VI