QUÈ ÉS LA BULÍMIA ?

La característica principal de la bulímia nerviosa consisteix en atracones i en mètodes compensatoris inadequats per evitar el guany de pes (com el vòmit o l’ús excessiu de laxants o diuréticos). La persona té una actitud molt preocupada per la silueta i el pes corporal. Perquè es pugui establir el diagnòstic de bulímia nerviosa, els atracones i les conductes purgativas han de produir-se amb una mitjana d’almenys dues vegades a la setmana durant un període de 3 mesos.

Els atracones suposen un consum excessiu d’aliments (normalment d’alt contingut calòric, com a dolços o gelats) al llarg d’un període curt de temps (generalment inferior a 2 hores)i amb una sensació de falta d’autocontrol.

Els individus que tenen aquest trastorn se senten generalment molt avergonyits de la seva conducta i intenten ocultar els símptomes. Els atracones se solen realitzar pel normal d’amagat o el més disimuladamente possible. Els atracones poden durar fins que l’individu ja no pot més, fins i tot fins que arribi a sentir dolor per la plenitud.

Els estats d’ànim disfóricos, les situacions interpersonals estresantes, el gana intensa com a conseqüència d’una dieta, o els sentiments relacionats amb la figura i la silueta, poden ser els desencadenants d’aquest comportament.

Els atracones disminueixen el malestar emocional de manera transitòria, però a continuació solen provocar sentiments de autodesprecio i estat d’ànim depressiu.

El mètode de purga més utilitzat en aquesta malaltia és el vòmit (ho empra el 80-90% dels subjectes) que fa que desaparegui el malestar físic i la desaparició de la por a guanyar pes (encara que els estudis realitzats sobre aquest tema demostren que el vòmit no arriba a eliminar ni la meitat de les calories ingerides). Altres conductes de purga són l’ús excessiu de laxants i diuréticos (aproximadament un terç dels bulímicos utilitza laxants després d’un atracón).

També poden realitzar exercici físic intens en un intent de compensar les calories ingerides.