Què són els Atacs de Pànic?
Segons el DSM-IV (American Psychiatric Association, 1994) un atac de pànic (també denominat crisi d’angoixa) consisteix en l’aparició temporal d’intensa por, aprensión, terror o malestar que va acompanyat freqüentment d’una sensació de perill o catàstrofe imminent i d’un impuls a escapar i durant el qual quatre o més dels següents tretze símptomes apareixen de sobte i aconsegueixen el seu màxim en 10 minuts o menys:
- Palpitacions o ritme cardíac accelerat;
- Sudoració;
- Tremolors o sacsejades;
- Sensacions de falta d’aire o ofec;
- Sensació de atragantamiento;
- Dolor o malestar en el pit;
- Nàusea o malestar abdominal;
- Sensació de mareig, d’inestabilitat o de desmai;
- Desrealización o despersonalització;
- Por a perdre el control o a tornar-se boig;
- Por a morir;
- Parestèsies (entumecimiento o sensacions de formigueig);
- Ràfegues de calor o esgarrifances.
Les persones que sofreixen un atac de pànic experimenten un enorme temor a morir, a sofrir un infart, un accident vascular cerebral, a perdre el control o a tornar-se boig. Al costat d’aquesta por es presenta un necessitat urgent de fugir del lloc on ha experimentat la crisi. És freqüent que l’atac de pànic es present amb falta d’aire.
Els atacs de pànic es poden presentar associats a una gran quantitat de trastorns d’ansietat: agorafòbia, fòbia social, fòbia específica, trastorn per estrès postraumático o trastorn per estrès agut.
Tipus d’Atacs de Pànic
Ataqui de pànic inesperat, sense causa coneguda.
Atac de pànic provocat per desencadenants ambientals (per exemple, veure un gos o una serp).
Atac de pànic que es relaciona o es veu propiciat amb determinades situacions. Hi ha major probabilitat que es desenvolupi quan s’associa a determinats estimulos, per exemple, en conduir un individu té més probabilitat d’experimentar un atac de pànic però també és possible que realitzi la conducció sense que es produeixi l’atac.
Què és el Trastorn d’Angoixa?
Quan una persona sofreix atacs de pànic (o amagos) de manera repetitiva i inesperada i desenvolupa una preocupació contínua sobre la possibilitat que li repeteixin i tinguin conseqüències greus o catastóficas genera l’anomenat trastorn d’angoixa. Segons aparegui amb agorafòbia o no donarà lloc a dos tipus de trastorns diferents: el Trastorn d’angoixa amb agorafòbia i el Trastorn d’angoixa sense agorafòbia.
Perquè es pugui diagnosticar aquest trastorn la persona ha d’haver sofert almenys dos atacs de pànic. Alguns individus que pateixen aquest trastorn pensen que aquestes crisis d’ansietat realment són la manifestació d’una malaltia greu (per exemple malaltia coronària) que pot posar a l’organisme en risc de mort, uns altres creuen que el que els està passant és que s’estan tornant bojos, o que arribarà un moment on perdran de manera total el control i podria ocórrer una catàstrofe.
Entre un 50-65% dels individus que pateixen el trastorn d’angoixa desenvolupen depressió. És freqüent en aquest trastorn generar addicció als fàrmacs o a l’alcohol. Aquest trastorn es pot donar associat a uns altres: a la fòbia social (entre un 15-30%), al trastorn obsessiu-compulsiu (entre un 8-10%), a la fòbia simple (entre un 10-20%), a l’ansietat generalitzada (25%) o a l’ansietat de separació.
Aquest trastorn es presenta en l’1,5-3,5% de la població i és més freqüent en les dones que en els homes. Hi ha probabilitat que aquest trastorn es present en altres membres de la mateixa família. Els estudis entre bessons mostren la influència genètica en l’aparició d’aquest trastorn.