Què és l’agressivitat infantil?

L’agressivitat infantil és un estat emocional que comporta sentiments d’ira, odi i desitjos de danyar a una altra persona (nen o adult), animal o objecte.

Tots els nens, en algun moment, senten agressivitat. El que diferencia als nens agressius dels quals no els són és la manera en què canalitzen aquesta emoció.

Existeixen conductes agressives (com per exemple, les rabietas) que formen part de la sana evolució del nen i que són beneficioses perquè els ajuden a superar etapes del seu desenvolupament. Aquests comportaments són, a més, una magnífica oportunitat per ensenyar als nens a entendre i canalitzar la seva agressivitat. El problema es presenta quan aquestes conductes es mantenen i no desapareixen amb l’edat corresponent en cada cas. (Para què serveixen els comportaments agressius en els nens? Llegir més…)

Símptomes d’agressivitat

Encara que existeixen diferents formes d’expressar-la, hi ha uns símptomes comuns a tots els nens que indiquen ira o empipament:

• Respiració accelerada.
• Enrogiment de la cara.
• Tensió muscular.
• Punys tancats.
• Impuls (o acte) de copejar, trencar o cridar.
• Tota aquesta tensió emocional es tradueix en empentes, cops, esgarrapades, pessics, puntades, insults, burles amenaces, etc.

Quan els nens no l’expressen, sinó que la hi guarden dins, corren el risc de somatizarla, en forma de maldecaps, d’estómac, diarrees o vòmits. En molts casos, trenquen a plorar per esplaiar-se.

Situacions que desencadenen l’agressivitat infantil

Entre les situacions que amb més freqüència desencadenen respostes agressives en els nens, es troben les següents:

• Quan alguna cosa no els surt com ells volen.
• Quan no se’ls compra el que desitgen.
• Quan perden en algun joc.
• Quan els resulta difícil aconseguir una meta.
• Quan se senten més maldestres que els altres.
• Quan els pares els obliguen a fer alguna cosa que, en aquest moment, no els ve de gust.
• Quan els pares, professors o altres adults els marquen unes normes que a ells els semblen injustes.
• Quan els companys es burlen d’ells.
• Quan alguna cosa els surt malament.

Tractament:

Generalment, darrere d’un nen que reacciona agressivament hi ha un sentiment deinseguridad (baixa autoestima) i necessitat d’afecte.

D’aquesta forma, en la teràpia amb nens agressius és molt important prestar especial atenció a aquests aspectes, així com analitzar on està l’origen, quin és la dinàmica de funcionament familiar, quins són les manques afectives del nen, com es relaciona i es comunica amb els seus pares, amb els seus germans, amb els seus companys i professors, etc.

Perquè els nens puguin aprendre a controlar la seva agressivitat, necessiten saber què és un comportament agressiu, han d’aprendre a diferenciar la seva ràbia d’altres emocions, reconèixer què coses són les que li enfaden i aprendre tècniques que els ajudin a controlar aquests episodis. La teràpia per ajudar als nens a controlar la seva agressivitat se centra a treballar elements com l’autocontrol, la tolerància a la frustració, la capacitat per saber posposar els seus desitjos i l’adquisició d’unes normes i límits coherents i estables.

Agressivitat infantil – Psicologos Sabadell