Elena Reig

Psicòloga Tel. 659 856 181 c/ del Sol, 63 2º 1ª Sabadell

Causes de l’Estrès

Causes de l’Estrès

L’estrès provoca molts problemes, tant en la vida professional com en la personal. Si la càrrega d’estrès és elevada, el millor és acudir a un especialista, però si podem detectar el problema des de l’arrel i solucionar-ho, molt millor.

Una hora d’embús, tres converses simultànies en WhatsApp, no deixen d’entrar missatges en la safata d’entrada del correu, una reunió a la qual s’arriba tard… L’estrès cada dia està més present en la nostra vida, però les causes són molt diferents. Les principals, segons un estudi publicat en la revista Whole Living Journal i recollit per Forbes, són les següents:

1. Factors econòmics. En aquests temps de crisis i incertesa, els diners, necessari per viure, s’ha convertirod en un gran quebradero de cap per a moltes persones, sobretot les que arriben amb moltes dificultats a final de mes.

2. Excés de treball. La gent cada vegada suporto més i més treball i, davant la por a perdre l’ocupació, calla. Davant una situació així, l’òptim és parlar amb el nostre superior perquè divideixi la tasca. En cas de ser el cap, el millor és delegar.

3. Falta de satisfacció laboral. Estar còmode en el treball i fer el que veritablement ens agrada és alguna cosa que cada vegada menys treballadors poden fer, segons explica Forbes.

4. Relacions personals. La gent necessita socialitzar-se, però si les coses no surten bé amb aquells que ens envolten ens acaba afectant.

5. Atenció a la família. La família sempre està aquí, als mals moments i en els bons, per això és normal que vulguem atendre’ls com es mereixen, sobretot quan els pares o els avis es fan majors. No obstant això, és díficil dedicar-nos completament als nostres sers estimats sense desatendre altres aspectes de la nostra vida, com el treball.

6. Pressió en vacances. Les vacances, en teoria, són per gaudir, però moltes persones no l’hi prenen així i fins i tot s’estressen per no estar treballant.

7. No dir mai “no”. Aprendre a dir aquesta paraula és més important dels quals alguns creuen. No cal forçar-se a fer alguna cosa que no volem.

8. No tenir temps lliure. El temps lliure, essencial perquè ens dediquem als quals volem, o simplement a descansar, és molt necessari si no volem tornar-nos bojos.

9. Obsessió per la perfecció. Encara que vulguem fer el nostre treball tan bé com sigui possible, hem de saber que la perfecció no existeix. Si intentar aconseguir la perfecció es converteix en una obsessió acabarem per tenir un problema.

10. Falta d’interès. És un símptoma, segons l’article, que afecta a les persones que no troben gens que els motivi. Per això és essencial que no cessem en la cerca del nostre somni.

11. Desordre i confusió. Sentir-se confós i tenir ‘desordenada’ el cap és alguna cosa que moltes persones experimenten. No obstant això, la qual cosa passa és que poques persones ho parlen, ho comparteixen amb la resta.

Causes de l’Estrès

COM DISCUTIR AMB LA TEVA PARELLA D’UNA FORMA SALUDABLE?

COM DISCUTIR AMB LA TEVA PARELLA D’UNA FORMA SALUDABLE?

Comença per detectar quin és la veritable raó per la qual s’ha produït la discussió per arribar al fons de l’assumpte sense donar voltes o ofendre a la teva parella. Detectar el centre del problema és primordial per fer la discussió més breu i no acabar cridant.

És important buscar el moment adequat per parlar del problema en qüestió. Evita les discussions a última hora de la jornada o a qualsevol altre moment en què estiguis cansat/a.

Fixa’t un objectiu concret, ja que la finalitat de la discussió és resoldre un problema, i no té perquè ser sinònim de baralla. Quan es discuteix és una fi determinada, centra’t en l’objectiu i no cridis, intenta guardar la calma i el respecte total per l’interlocutor.

Planteja el teu punt de vista amb lògica i argumenta-ho. No has de defugir el comentar els problemes que tens encara que això generi discutir, és millor parlar que anar guardant fins a explotar d’una manera inadequada.

No facis imposicions. El més important és intentar posar-se en el lloc de l’altre, comprendre el seu punt de vista.

No treguis draps bruts que no construeixen, sinó que empitjoren. Si es discuteix per alguna cosa que va succeir ahir, no et remuntis a anys enrere a la recerca de greuges.

No insultis. Rebutja les afirmacions demoledoras i definitives, aquestes que mai s’obliden per molt que després demanem perdó (t’odio, no et suporto, etc.).

Si realment t’interessa seguir convivint amb l’altra persona, planteja’t una discussió constructiva, no destructiva.

Addicció a internet

Addicció a Internet

La capacitat addictiva d’internet deriva d’una difusió cada vegada més generalitzada, de la seva presència en els llocs més significatius per a una persona (la llar, el centre de treball o d’estudi, els llocs d’oci, etc.), del seu baix cost i de les seves immenses possibilitats de relacionar-se amb uns altres, produint un ràpid canvi en les nostres vides, modificant hàbits, costums, formes de relacionar-se, de trobar informació, etc., representant en la major part dels casos, implicar-se en activitats positives que generen molts avantatges. No obstant això, algunes persones vulnerables poden quedar atrapades en una realitat virtual, substituint la seva vida exterior i generant una falsa identitat que s’adapta als seus desitjos i que es deriven de les possibilitats de la xarxa, ja que aquesta permet a més de l’anonimat, satisfer dos tipus de necessitats bàsiques:

1a) L’estimulació solitària: cerca d’informació imatges o fins i tot sons, jocs solitaris, obtenció de programes, llibres, etc.

1b) La cerca d’interacció social :(xats, fòrums de discussió, correu electrònic, les pàgines web i els canals de jocs “en línia” (Echeburúa, Amor i Cenea, 1998).

L’addicció a Internet i a les xarxes socials és un fenomen preocupant que suposa uns temps de connexió anormalment alts. No obstant això, l’abús d’Internet pot ser una manifestació secundària a una altra addicció principal (l’addicció al sexe, al joc o a les compres, per exemple) o a altres problemes psicopatológicos, tals com la depressió, la fòbia social o altres problemes de tipus impulsiu-compulsiu (el TOC, per exemple), o parafilias (pedofilia, voyeurisme, etc.

El característic de l’addicció a Internet és que ocupa una part central de la vida de la persona, que ho utilitza per escapar de la vida real i millorar el seu estat d’ànim. L’abús de les xarxes socials pot provocar una pèrdua d’habilitats en l’intercanvi personal i desembocar en una espècie d’analfabetisme relacional i facilitar la construcció de relacions socials fictícies.

L’addicció a internet consisteix en una pèrdua de control de la persona davant aquest tipus de conductes que tenen com a característiques produir dependència, síndrome d’abstinència, tolerància, viure para i en funció d’aquesta conducta, etc., on la persona orienta tota la seva vida a estar pendent d’internet, arribant a abandonar altres activitats, especialment en adolescents, els qui amb l’excusa de la seva addicció abandonen els seus estudis, o per superar un altre problema es refugien en la mateixa.

Internet podria ser, en la majoria dels casos, solament un mitjà o “lloc” on alimentar altres addiccions o trastorns (P. ex. addicció al sexe, ludopatía o parafilias), encara que també existeix l’addicció a Internet per si mateix

QUAN COMENÇA LA DEPENDÈNCIA A INTERNET?

La dependència a internet comença d’una forma gradual, sent els signes inicials els següents:

1· La comprovació reiterada i irrefrenable del correu electrònic

1· La inversió injustificada de temps i diners en serveis “en línia”.

1· El que era una afició o un instrument de treball o d’estudi es converteix en la part central de la vida de la persona.

1· Internet no s’utilitza merament per obtenir informació, sinó com una manera de buscar una satisfacció immediata i de fugir dels problemes.

1· Alteracions d’humor.

1· Ansietat i impaciència per la lentitud de les connexions o per no trobar el que es busca o a qui es busca.

1· Estat de consciència alterat (amb una total focalització atencional).

1· Irritabilitat en cas d’interrupció.

1· Incapacitat per sortir-se de la pantalla (fins i tot per menjar o atendre una cita a l’hora convinguda), etc.

1· La persona comença a augmentar la seva dependència d’internet fins a aïllar-se de l’entorn.

1· Deixa de parar esment a altres aspectes de les obligacions laborals i acadèmiques i de la vida social.

SENYALS D’ALARMA QUE ENS PODEN INDICAR QUE ANEM EVOLUCIONANT CAP A UNA ADDICCIÓ

Els principals senyals d’alarma que denoten una possible addicció a internet i que poden ser un reflex de la conversió d’una afició en una addicció són les següents (Young, 1998):

1· Privar-se de somni (<5 hores) per estar connectat a la xarxa, a la qual es dedica uns temps de connexió anormalment alts.

1· Descurar altres activitats importants, com el contacte amb la família, les relacions socials, l’estudi o la cura de la salut.

1· Rebre queixes en relació amb l’ús de la xarxa d’algú proper, com els pares o els germans.

1· Pensar a la xarxa constantment, fins i tot quan no s’està connectat a ella i sentir-se irritat excessivament quan la connexió falla o resulta molt lenta.

1· Intentar limitar el temps de connexió, però sense aconseguir-ho, i perdre la noció del temps.

1· Mentir sobre el temps real que s’està connectat o jugant a un videojoc.

1· Aïllar-se socialment, mostrar-se irritable i baixar el rendiment en el treball o els estudis.

1· Sentir una eufòria i activació anòmales quan s’està davant de l’ordinador. D’aquesta manera, connectar-se a l’ordinador gens més arribar a casa, ficar-se en Internet gens més aixecar-se i ser l’últim que es fa abans de ficar-se al llit, així com reduir el temps de les tasques quotidianes, tals com menjar, dormir, estudiar o xerrar amb la família, configuren el perfil d’un addicte a Internet. Més que el nombre d’hores connectat a la xarxa, el determinant és el grau d’interferència en la vida quotidiana (Davis, 2001).

CARACTERÍSTIQUES DE PERSONALITAT DE L’ADDICCIÓ A INTERNET

Hi ha certes característiques de personalitat o estats emocionals que augmenten la vulnerabilitat psicològica a les addiccions:

1· Impulsividad

1· Disforia (estat anormal de l’ànim que es vivència subjectivament com a desagradable i que es caracteritza per oscil·lacions freqüents de l’humor);

1· Intolerància als estímuls displacenteros, tant físics (dolors, insomni, fatiga, etc.) com a psíquics (disgustos, preocupacions, responsabilitats, etc.).

1· Problemes de personalitat

1· Baixa autoestima

1· Manca de relacions

1· Manca d’objectius

1· Falta d’habilitats socials

1· Timidesa

1· Estil de afrontamiento inadequat davant les dificultats de la vida diària.

1· Manca d’un afecte consistent i que intenten omplir aquesta manca amb altres conductes (compres, joc, internet o treball)

1· Fantasia descontrolada

1· Atenció dispersa i tendència a la distraibilidad

1· Introversió acusada

1· Nivell alt de cerca de sensacions

TRASTORNO D’ADDICCIÓ A INTERNET, (Young, 1996).

11. Tolerància: 1a. Necessitat d’invertir una quantitat major de temps a la xarxa per aconseguir el mateix grau de satisfacció.1b. Satisfacció cada vegada menor amb l’ús continu de la mateixa quantitat de temps en internet12. Síndrome d’abstinència: (dos o més dels següents símptomes).1a. Agitació psicomotriu.

1b. Ansietat.

1c. Pensaments obsessius sobre el que està passant en Internet.

1d. Fantasies o somnis en relació amb la xarxa.

1i. Moviments dels dits voluntaris o involuntaris relacionats amb el teclejat.

1f. Ús d’internet per alleujar aquests símptomes.

13. L’accés és més freqüent o durant períodes més perllongats del que es tenia planejat.

4. Desig persistent o esforços infructuosos de posar fi o de limitar l’ús d’internet.

15. Inversió de molt temps en activitats relacionades amb l’ús d’internet: comprar llibres, fer nous assajos a la xarxa o amb les pàgines Web, etc.

16. Abandó o reducció d’activitats professionals, lúdiques o socials per culpa d’internet

17. Persistència en l’ús d’Internet malgrat els problemes físics, socials, professionals o psicològics que són causats o agreujats per l’ús d’Internet: privació de somni, problemes de parella, tardança al matí, abandó de les obligacions o pèrdua d’interès pels altres.

En definitiva, la dependència a Internet està ja instal·lada quan hi ha un ús excessiu associat a una pèrdua de control, apareixen símptomes d’abstinència (ansietat, depressió, irritabilitat) davant la impossibilitat temporal d’accedir a la Xarxa, s’estableix la tolerància (és a dir, la necessitat creixent d’augmentar el temps de connexió a Internet per sentir-se satisfet) i es produeixen repercussions negatives en la vida quotidiana. En aquests casos enganxar-se a una pantalla suposa una focalització atencional, redueix l’activitat física, impedeix diversificar el temps i anul·la les possibilitats d’interessar-se per altres temes. El subjecte mostra un ànsia per les xarxes socials i es produeix un flux de transrealidad que recorda l’experiència de les drogues (Greenfield, 2009; Griffiths, 2000).

Un subjecte amb una personalitat vulnerable, amb una cohesió familiar feble i amb unes relacions socials pobres corre un gran risc si es fes addicte si compta amb un hàbit de recompenses immediates, té l’objecte de l’addicció a mà, se sent pressionat pel grup i està sotmès a circumstàncies d’estrès (fracàs escolar, frustracions afectives, competitivitat, etc.) o de buit existencial (inactivitat, aïllament social, falta d’objectius, etc.).

No obstant això, a l’hora de parlar d’addicció a internet, cal ser acurat ja que no es té en compte les necessitats objectives (laborals, acadèmiques, etc.).

Addicció a Internet

Divorcio / Separació en la maduresa

Divorcio / Separació en la maduresa

La maduresa en l’etapa de transició que tots els éssers humans estem destinats a viure-la, una etapa on les persones en la seva majoria han aconseguit les seves metes professionals, familiars socials, acadèmiques, etc.

L’etapa de la maduresa ha estat i segueix sent estudiada per la psicologia, i encara que no hi ha una regla que defineixi exactament que és la maduresa íntegrament la psicologia s’ha valgut com a ciència interdisciplinària de tots els conceptes a fi de reunir i donar una definició no solament psicològica sinó integrativa del que involucra aquesta etapa de la vida.

El diccionari de la real acadèmia espanyola defineix la maduresa com aquella persona que ha aconseguit la seva plenitud vital i encara no ha arribat a la vellesa. Dins de l’àmbit de la psicologia la maduresa és estudiada des de diferents àmbits i segons sigui l’escola psicològica que manegi cada professional.

La psicologia del desenvolupament és una de les branques de la psicologia que estudia els cicles de la vida de l’ésser humà i és l’encarregada d’estudiar aquesta etapa. La maduresa en l’actualitat molts professionals l’estudien és les seves diferents àrees com són:

La maduresa Física, consisteix en el desenvolupament de l’organisme íntegrament

La maduresa Psicològica, consisteix en el desenvolupament tant afectiu, volitiu, i cognitiu

La maduresa social, el desenvolupament i desenvolvimiento de les relacions humanes

La maduresa és una etapa de neoformaciones i de crisi, l’ésser humà està en constant canvis i això ho mantindrà al llarg de la seva vida, la maduresa fluctua entre els 45 a 65 anys, i és per a molts l’etapa on no hauria d’haver-hi cap situació estresantes o crisi, els fills ja han crescut i alguns d’ells s’han casat i han format les seves pròpies famílies.

S’ha complert el rol de pare, i és ara on els nostres interessos prenen un rumb diferent i ens dediquem a altres assumptes, aviat vindrà la jubilació i amb ells un estil de vida nou dins de l’etapa de la vellesa.

Dins de les moltes crisis i problemes que en aquesta etapa es presenten hi ha una que ha vingut en auge en aquests últims 10 anys, i est és el divorci, fenomen amb origen multicausal i per tant difícil d’intervenir en molts casos.

Fa unes dues dècades enrere era difícil de pensar en un divorci en aquesta etapa, encara que es donaven aquests casos, no era l’alternativa a escollir si hi havia problemes conjugals, doncs molts consideren que aquesta etapa és on es pot gaudir més i sense tanta complicacions la vida de parella.

Qüestions socials, i fins a religioses han passat a segon pla i el divorci ha pres força a tal punt de ser considerat l’opció més viable quan ja no es vol conviure amb la parella.

Doncs al món globalitzat i postmoderno que vivim hem de veure que les causes del divorci són múltiples, alguns afirmen que la tecnologia, la independència econòmica que la dona ha tingut en aquests últims anys, ha afavorit que el divorci vagi a un ritme accelerat i segueixi creixent.

Diversos experts en salut mental afirmen que una de les causes dels divorcis en l’edat madura o finals d’aquesta es deu als quals ells han denominat la síndrome del niu buit, el qual consisteix l’abandó de la llar per part dels fills a la recerca de la seva pròpia independència o formar una família. Els experts assenyalen que la majoria de les parelles se centren més la criança dels fills i menys en la relació de parella , quan els fills compleixen el seu cicle dins de la família i els pares queden solos descobreixen als seus cònjuges íntegrament, sumat a això si dins de la relació ha existit problemes conjugals que no han estat solucionat ( infidelitats, maltractament físic o psicològics), la síndrome es converteix en la via més ràpida per donar per acabat el matrimoni o la relació conjugal.

Un divorci en aquesta etapa (maduresa) tendeix a ser molt dolorós, la idea d’arribar solament a la vellesa a moltes persones els aterreix, no tenir una companyia, no tenir suport físic ni emocional, és desbastador.

Una informació important, és la que destaca la revista “British Medical Journal”, que realitzo un estudi en persones d’edat madura, on afirmava que la solitud provocada per enviudamiento, separació o divorci, eleva el risc de patir deterioració cognitiva més tard en la vida de les persones.

L’ésser humà és un ser sociable, no es podrà desenvolupar completament si no es relaciona, i si s’ha relacionat durant molt temps, el trencar aquests llaços se li farà una tasca difícil de sobrellevar.

Com evitar un divorci en la maduresa?

Cada parella té la seva història, no podem donar una formula exacta i correcta ja que cada parella és molt diferent, la forma d’afrontar els problemes, la convivència entre ells, les vivències i els llaços creats pel temps.

Cal recordar que el divorci és el resultat d’algun succés que ja no es puc suportar més, qualsevol que hagi estat el succés, el divorci és donar per acabat la relació i compromís que es va fer en el passat. El divorci es torna un calvari quan una de les dues parts no vol acceptar-ho, i es nega a fer un pas al costat de la relació.

En canvi uns altres veuen que el divorci és el més sa i saludable, s’adonen que han estat units per diferents factors, menys perquè existeix un sentiment pel mig.

El fer una anàlisi periòdicament en la relació conjugal és vital per evitar el divorci, sigui en l’etapa madura o vellesa. Una vegada que s’hagi avaluat la relació és aconsellable definir nous objectius i metes dins de la relació. Aquestes accions ajuden a esclarir alguns detalls que en el transcurs del temps es van ser oblidant i que és el moment de tornar-les a reprendre.

El reprendre els compromisos o pactes ajuden a créixer com a persona, d’aquesta forma també comuniquem el valor que significa la relació que hem estat immers i que esperem d’ella en els següents anys.

Què fer si es presenta el divorci en la maduresa?

Com l’havíem catalogat en línies anteriors el divorci és una etapa molt difícil, però serà indispensable l’actitud que prenguem davant allò per poder suportar-ho de forma pacífica i regulada.

Quan algú passa pel divorci, sempre va necessitar-se que les persones de molta confiança estiguin en aquests moments, persones que serveixin de suport emocional i sàpiguen escoltar i atendre a la persona que passa per aquesta etapa dolorosa. L’empatia juga un paper important.

Mantenir la calma moltes vegades serà impossible, quan la situació es torni insostenible és millor buscar ajuda professional, i millor encara si és en relacions de parella.

Mentre una vegada ja acabat el procés de divorci és recomanable realitzar activitats esportives si en el cas de la persona pugui realitzar-ho, o realitzar alguna activitat que trenqui la rutina i que sigui plaent. A poc a poc treballar a l’àrea de l’autoestima que de segur ha estat la més lastimada a fi de sentir-se òptimament tant bio-psico-social i espiritualment.

La maduresa és una etapa per viure-la en plenitud, una avantsala a la vellesa, un cicle on aprenem cada dia i on les persones es tornen fonts de saviesa, en el transcurs de la vida cal aprendre a estar preparat per a tot esdeveniment que sigui crucial en les nostres vides, la millor arma a favor en qualsevol cas l’actitud davant allò.

Divorcio / Separació en la dt.

200 CANÇONS AMB MÚSICA POSITIVA

200 CANÇONS AMB MÚSICA POSITIVA

MÉS DE 200 CANÇONS AMB MÚSICA POSITIVA!!

La música afecta de tal forma al nivell psicofisiològic i emocional de la persona, que existeix una necessitat d’estimular el pensament positiu i les emocions constructives mitjançant la música.

La música, per tant, és una forma de sentir i existir, és expressar ja sigui conscient o inconscientment, la manera de ser i sentir de cadascun de nosaltres; expressa la vida i és un mitjà per sortir de si mateix.

La música ens ajuda en el nostre desenvolupament psíquic i emocional, proporcionant-nos l’equilibri necessari per aconseguir un nivell adequat de benestar i felicitat.

La música considerada com a art, ciència i llenguatge universal, és un mitjà d’expressió sense límits que arriba pel cap alt íntim de cada persona.

Pot transmetre diferents estats d’ànim i emocions que alliberen la funció tant emocional com a afectiva i intel·lectual.

Escoltar música desenvolupa la sensibilitat, la creativitat i la capacitat d’abstracció o anàlisi, ens incita a descobrir el nostre propi món interior, la comunicació amb “l’altre” o “els altres” i la captació i apreciació del món que ens envolta.

La música ens condueix a una rearmonización de l’estat d’ànim i dels sentiments, formant un mecanisme de retroalimentació, en el qual no solament l’estat d’ànim produeix una expressió emocional, sinó que al seu torn aquesta expressió tendeix a despertar o mantenir l’estat d’ànim.

En desenvolupar la conducta musical d’escolta, disciplinem la ment i les emocions, forgem hàbits d’atenció i respecte, al mateix temps que aguditzem la nostra capacitat de concentració.

La música ens mobilitza i ens dirigeix a determinats processos psicomotrius, que afecten directament al nostre món emocional, a més de l’activitat motriu, provocant situacions d’alegria o d’integració.

Estimula les capacitats d’abstracció, relacionant-se molt positivament amb el desenvolupament dels aprenentatges matemàtics i la visió espacial.

L’expressió lliure d’una obra musical contribueix a dominar i canalitzar les emocions, ja que requereix controlar els gestos corporals i facials. D’aquesta manera els individus amb una personalitat feble, serien capaces de despertar les seves energies latents i els impulsius, canalitzar les forces desencadenades.

En cantar, deixem sortir les més profundes emocions, sentim i exterioritzem el nostre propi cos amb alegria, tristesa, agressivitat o por, per citar només els quatre estats emocionals bàsics.

Aquí us deixo un llistat de més de 200 cançons amb música positiva. !Que ho gaudiu!

TÍTULO AUTOR VER AQUÍ
 20 de Abril Celtas Cortos ENLACE
 Alright Supergrass ENLACE
 Beautiful Day U2 ENLACE
 Best of you Foo Fighters ENLACE
 Born to be wild Steppenwolf ENLACE
 Cien gaviotas Duncan Dhu ENLACE
 Come into my life Scorpions ENLACE
 Confortably Numb Scissorrs Sisters ENLACE
 Crazy Gnarls Barkley ENLACE
 Dancing in the moonlight Toploader ENLACE
 Don´t stop me know Oueen ENLACE
 Don´t stop the music Rihanna ENLACE
 Feel Good Inc Gorillaz ENLACE
 Freedom Nicki Minaj ENLACE
 Going Under Evanescence ENLACE
 Hey ya Outkarst ENLACE
 Highway to hell ACDC ENLACE
 It´s my life Bon Jovi ENLACE
Puedes contar conmigo Mago de oz ENLACE
 La fiesta pagana Mago de oz ENLACE
 La vereda de la puerta de atrás Extremo Duro ENLACE
Forever young Alphaville ENLACE
 Life is life Opus ENLACE
 Livin´on a prayer Bon Jovi ENLACE
 Los sueños Chambao ENLACE
 Love love Take That ENLACE
 Lucky man The Verne ENLACE
 Sin documentos Los Rodriguez ENLACE
 Sinnerman Nina Simone ENLACE
 Slave to the wage Placebo ENLACE
 Tu calorro Estopa ENLACE
 Vertigo U2 ENLACE
 Viva la vida Coldplay ENLACE
 Wrong Despeche Mode ENLACE
A mi manera Enrique Guzmán ENLACE
A mi manera Raphael ENLACE
A quien le importa Alaska ENLACE
Agárrense de las manos Jose Luis Rodríguez ENLACE
Aguanta campeón Pimpinela ENLACE
Al otro lado del río Jorge Drexler ENLACE
Alegría El circo del sol ENLACE
Que nadie Manuel Carrasco y Malú ENLACE
Tienes que echar a volar Manuel Carrasco ENLACE
Alegría , Alegría Manu tenorio ENLACE
Amigo Manuel Carrasco ENLACE
Amigos Paco Stanley ENLACE
Aprender a volar Patricia Sosa ENLACE
Sin Miedo Rosana ENLACE
Llegaremos a tiempo Rosana ENLACE
Armonía de amor Gondwane ENLACE
Arrasando Thalía ENLACE
Ayúdala Mari Trini ENLACE
Arriba el ánimo Mari Trini ENLACE
La ley innata Extremo Duro ENLACE
Baila Baila Chayanne ENLACE
Bendita tu luz Maná ENLACE
Betterrsweet symphony The Verve ENLACE
Bom Bom Chayanne ENLACE
Bonito Jarabe de Palo ENLACE
El privilegio de amar Axel Fernando ENLACE
Celebra la Vida Axel Fernando ENLACE
Chayanne a dónde van tus sueños ENLACE
Color esperanza Diego Torres ENLACE
Con la gente que me gusta ENLACE
Cuando seas grande Miguel Mateos ENLACE
Cuando seas grande Pimpinela ENLACE
Asi es la vida Luis Enrique ENLACE
Date un chance Luis Enrique ENLACE
Deja de llorar y vuelve a levantar Mago de oz ENLACE
Dime Jose Luis Perales ENLACE
Sueña Gerardo Mejía ENLACE
El amor de mi vida Pablo Milanés ENLACE
El buitre no come alpiste y ama y ensancha el alma Extremo Duro ENLACE
El mar más grande que hay Patricia Sosa ENLACE
El poder de tu amor Aline Barros ENLACE
El privilegio de amar Manuel Mijares ENLACE
El valor de mis sueños Patricia Sosa ENLACE
En mi corazón vivirás Phill Collins (Tarzán) ENLACE
Energía positiva Carlos Fernández ENLACE
Entre dos tierras Heroes del silencio ENLACE
Este es un nuevo día Facundo Cabral ENLACE
La vida no te quita cosas, te liberas de cosas Facundo Cabral ENLACE
Este ritmo se baila así Chayanne ENLACE
Phil Collins – Another Day In Paradise Phill Collins ENLACE
Everybody wants to rule the world ENLACE
Eye of the tiger Survivor ENLACE
Felicidad Albano y Romina Power ENLACE
Felicidad Gondwane ENLACE
Fiesta en América Chayanne ENLACE
Filosofía de amor Shaka y Dres ENLACE
Firework Katy Perry ENLACE
Free Fallin´(Tom Tom Petty ENLACE
Gracias a la vida (voces unidas) Varios ENLACE
Grita Jarabe de Palo ENLACE
Guapa Diego Torres ENLACE
Hacen falta locos para amar el mundo Pepe Sánchez ENLACE
Hero de Nickelback ENLACE
Hoy es un buen día para empezar Ricardo Arjona ENLACE
Puedes contar conmigo Mago de oz ENLACE
Hoy te toca ser feliz Mago de oz ENLACE
Hoy todo va a salirme bien Arrebato ENLACE
i believe i can fly ENLACE
I gotta feeling Blachk Eyed Peas ENLACE
In the shadows The Rasmus ENLACE
Kids MGMT ENLACE
La canción más bonita del mundo La oreja de Van Gog ENLACE
La copa de la vida Ricki Martin ENLACE
La cosa más bella Eros Ramazotti ENLACE
La Felicidad Soledad Giménez y Ana Belén ENLACE
La fuerza del destino Marc Anthony y Sandra ENLACE
La vida es Bella Ana Isabelle ENLACE
La vida es un carnaval Celia Cruz ENLACE
Las avispas Juan Luis Guerra ENLACE
Little wonders Rod Thomas ENLACE
Llámame si me necesitas Miguel Mateos ENLACE
Llueve el amor Tito el Bambino ENLACE
Los Redd bolo y solo video oficial ENLACE
Love of my life Queen ENLACE
Luz de mi vida Patricia Sosa ENLACE
Me siento bien Seguridad Social ENLACE
Me toda sentirme bien Conchita ENLACE
Menos mal que existe la música Andrés Cepeda ENLACE
Mi tesis preescolar Guillermo Echevarría ENLACE
Mirar la vida con los ojos nuevos ENLACE
More Usher ENLACE
Motivación. Todo lo tengo ENLACE
Motivacional. Vale la pena Carlos Rivera ENLACE
Motivate Los Bukis ENLACE
Necesito amarme Alejandra Guzmán ENLACE
Necesito respirar Medina Azahara ENLACE
Puedes llegar nunca te rindas Gloria Estefan ENLACE
No creo en el jamás Juanes ENLACE
No te rindas Alex Ubago ENLACE
No te rindas Edith Sanchez ENLACE
No te rindas, no desistas, no claudiques ENLACE
Nuevo día Gloria Estefan ENLACE
Nunca es muy tarde Contagious ENLACE
Nunca es tarde para amar Patricia Sosa ENLACE
Odio por amor Juanes ENLACE
Oye abre tus ojos Wilfrido Varas ENLACE
Pa´lante Alberto Plaza ENLACE
Paradise Coldplay ENLACE
Penas al viento Sergio Vargas ENLACE
Pero que necesidad Juan Gabriel ENLACE
Personal Jesus Despeche Mode ENLACE
Piensa positivo Jencarlos Canela ENLACE
Princess of the Universe Queen ENLACE
Puedes llegar Varios ENLACE
Que canten los niños Jose Luis Perales ENLACE
Que suerte he tenido de nacer Paco Stanley ENLACE
Querido hermano Pimpinela ENLACE
Rocky Eye of the tiger ENLACE
Ho’ oponopono Maria Isabel ENLACE
Ser feliz, tu reto, tu puedes, no te rindas ENLACE
Tú y yo Shaka y Dres ENLACE
Vivir mi vida Marc Anthony ENLACE
Shaka y Dress Stop a la Violencia de Género ENLACE
Sobreviviré ENLACE
Solo se vive una vez Mónica Naranjo ENLACE
Solo se vive una vez Azúcar Moreno ENLACE
Somos amor, somos el mundo ENLACE
Somos libres Aline Barros ENLACE
Sonríe. Motivacional Milas Peña ENLACE
Spirit indestructible Nelly Furtado ENLACE
Imagine John Lennon ENLACE
Sube y vuela Mónica Naranjo ENLACE
Sueña, el Jorobado de Notre Dame Luis Miguel ENLACE
Sueño de jóven Javy &Da´New Swin ENLACE
Sueños Diego Torres y Julieta Venegas ENLACE
Tengo derecho a ser feliz Jose Luis Rodríguez el Puma ENLACE
The final Countdown Europe ENLACE
Tira para arriba Miguel Mateos ENLACE
Todo en tus manos Luciano Pereira ENLACE
Todo estará bien Ricardo Arjona ENLACE
Todo va a cambiar El sueño de Morfeo ENLACE
Tratar de estar mejor Diego Torres ENLACE
Abriendo Puertas Gloria Estefan ENLACE
Tres deseos Gloria Estefan ENLACE
Triunfo del amor . Tema oficial a partir de hoy ENLACE
Tu amigo fiel Pimpinela ENLACE
Tú puedes Pimpinela ENLACE
Un ángel Manu tenorio ENLACE
Un millón de amigos Roberto Carlos ENLACE
Un nuevo día Jencarlos Canela ENLACE
Un velero llamado libertad Jose Luis Perales ENLACE
Unwritten Natasha Bedingfield ENLACE
Vida Quinto Sol ENLACE
Vitoria no desierto Aline Barros ENLACE
Viva el Amor Marco Antonio Solís ENLACE
Vivo (Alive) Chayanne ENLACE
Volver a encontrar la ilusión Sole Giménez ENLACE
Vuela alto Julio Iglesias ENLACE
Vuelvo a nacer ENLACE
Y voy a ser feliz Marirela ENLACE
Antonio Flores No dudaría ENLACE
Solo le pido a Dios Ana Belén y Antonio Flores ENLACE
Abre la puerta Triana ENLACE
Se de un lugar Triana ENLACE
Nunca el tiempo es perdido Manolo García ENLACE
Coraje de vivir Antonio Flores ENLACE
La lista de la compra La Cabra Mecánica ENLACE
Ella Bebe ENLACE
Eres único Varios ENLACE

Teràpia de parella II – Viure en parella

Teràpia de parella II

Sembla que la nostra societat ha passat de basar-se en el suport mutu i les relacions interpersonals a la individualitat i relacions intrapersonales, de mirar pel ben de l’altre a buscar només el propi benefici, de buscar el coixí que millor ens venja als dos a buscar cadascun amb la qual més se senti a gust, perdent el compartir pel benefici propi. S’ha passat en general de la cooperació i suport mutu a la competència. Com això ha influït en les relacions de parella?

Les relacions de parella, igual que la societat, han passat d’un pol a un altre, en el qual cadascun dels membres depengui de manera extrema de l’altre per prendre una decisió o realitzar qualsevol activitat, a portar cadascun una vida paral·lela en la qual tots dos busquin la seva pròpia felicitat de manera individual.

A on està portant tot això? Com afecta a l’estat psicològic? Quin pol és el més adaptatiu?

Tot això ens està portant a una contínua cerca de la felicitat, a una frustració i a una vida en solitud, estant envoltats de gent. Hi ha un buit en els èxits que necessita ser omplert pel compartir amb l’entorn, la manca dels mateixos porta al subjecte a buscar el benestar per altres vies, la tan anhelada sensació de benestar. Tot això fa que tots dos membres de la parella tendeixin a elaborar projectes de vida paral·lels, els quals afavoreixen que els seus camins se separin en major mesura, convivint junts i vivint separats.

A nivell psicològic, el no compartir interessos comuns o plans de futur fa que el subjecte es desmotivi en major grau i no gaudi de la mateixa manera dels seus assoliments. Això pot generar en ocasions sensacions de buit o de no saber cap a on dirigir-se.Som uns éssers socials i necessitem de la resta per aconseguir el nostre benestar.

Com ocorre en molts altres aspectes, el millor és el punt mitjà dels pols, en el qual els membres de la parella busquen una felicitat comuna basada en el benestar d’un mateix sense oblidar a l’altre. En aquest punt es comparteixen objectius, projectes i aficions i al seu torn no es deixen de costat desitjos individuals, els quals són compartits amb la parella.

Teràpia de parella Sabadell II

És molt important que dediquis temps a escoltar a la teva parella, que comparteixis els teus somnis i assoliments, i junts aneu construint un camí en el qual hagi parades i dreceres en les quals cadascun pugueu descansar i gaudir dels vostres desitjos individuals.

Teràpia de parella IV. Com funciona ?

Teràpia de parella IV

En ocasions ens veiem atrapats en relacions que ja no ens fan felices i no sabem com podem arreglar la relació amb la nostra parella o per contra posar fi a la mateixa. En aquest últim cas sovint ens trobem amb un munt de factors externs que dificulten la presa de decisions, com per exemple, els fills, assumptes econòmics o l’opinió de diferents familiars i amics. A tot això hem d’afegir el sentiment de culpa que pot aparèixer en ocasions si som nosaltres els que trenquem la relació.

Si veiem que la situació ens supera és útil acudir a teràpia tant per arreglar la relació, si creiem que mereix la pena lluitar per ella, o perquè el psicòleg ens ajudi a prendre decisions i seguir la nostra vida per separat. L’objectiu que guiarà la teràpia, seráconseguir el benestar de la persona ja sigui amb la seva parella o per separat, amb això volem explicar que l’objectiu de la teràpia de parella no serà sempre que els membres que participen en ella acabin junts, sinó ajudar-los a trobar el camí que els pugui conduir a sentir-se bé amb la seva vida.

En els casos en els quals no sabem si seguir endavant, és útil estudiar amb deteniment les possibles conseqüències de cadascuna de les decisions. Podem escriure en un paper les diferents alternatives que tenim i posar els punts positius i negatius d’elles, primer a curt termini, i després a llarg termini. Això ens ajudarà a fer una espècie de “mapa” de la situació que en molts casos resulta bastant clarificador.

No obstant això, prenguem el camí que prenguem, no hem d’evitar les emocions que ens puguin sorgir ja que una correcta gestió de les mateixes, ens facilitarà el camí en un futur, i farà que superem l’episodi de manera més satisfactòria.

Teràpia de parella IV

Les emocions ens donen la guia de què camino seguir, aprendre a escoltar-les i viure-les ens fa més feliç.

Teràpia de parella III – La meva parella m’ha estat infidel. Li perdono ?

Teràpia de parella III

Actualment la meitat de les parelles que acudeixen a teràpia ve amb aquest problema, ell o ella han estat infidels i acudeixen amb la finalitat d’ajudar-los a mitigar aquest dolor i a resoldre aquest conflicte de la manera més adaptativa per a tots dos.

Socialment està mal vist perdonar aquest tipus d’infidelitats el que porta a d’una banda voler perdonar-li però per un altre neix en nosaltres un sentiment que no ens deixa, són les veus de les nostres mares, pares, àvies, avis o amics que ens diuen que no s’ha de perdonar, creant així en nosaltres el dubte de què fer, a més aquestes veus ens fan sentir malament en el cas de pensar a perdonar la infidelitat.

Quan perdonar?

Quan el teu cor t’ho demani, però sempre que la parella mostri penediment pel seu acte, en cas contrari és molt probable que pugui tornar a ocórrer.

És importantíssim que acudiu a teràpia amb la finalitat d’aprendre habilitats de comunicació, assertivitat, solució de problemes, empatia, intel·ligència emocional i pautes per renovar l’amor i la passió dia a dia, sense que us deixeu abandonar per les rutines. Aquest treball també és important perquè prevenir que ocorrin aquests fets.

Perdonar és demostrar a l’altre que ets una persona intel·ligent emocionalment i madura.

Exercici per valorar la vostra relació

Contesta de l’1 al 10 com t’asseguis amb la teva parella, i després demana a la teva parella que contesti com se sent ell.

El teu Tu parella

Comprès

Escoltat

Desitjat

Lliure

Acceptat

Valorat

En cas d’obtenir menys de 7 en algun dels punts anteriors, la vostra relació pot millorar.

No cal acudir a teràpia només quan hi ha un problema, és molt útil de cara a evitar-los i sentir-te plenament feliç i realitzat al seu costat.

Pot ser molt divertit i estimulant madurar junts i tornar a encendre l’espurna entre tots dos.

Teràpia de parella X. 10 bons hàbits per millorar la relació de parella

Teràpia de parella X

Les relacions de parella sovint són complicades i comporten situacions difícils d’entendre, això pot provocar un cert nivell de fastig i frustració els quals donin lloc a l’oblit d’algunes qüestions relatives a la parella íntegrament i a l’altre en particular.

A continuació s’ofereixen una sèrie de consells que poden ajudar a superar aquestes barreres. Entre ells destaquem:

– Aconseguir obtenir tots els dies almenys vint minuts per parlar amb la parella de les coses que concerneixen a la mateixa i el seu dia a dia. Si la parella té nens, igualment és necessari aquest espai posat que, a més de pares continuen sent parella.

– Acceptar les parts de l’un altre que puguin agradar menys, o fins i tot no agradar, i no intentar canviar-li per complet, entre altres coses perquè d’aquesta manera es convertiria en una altra persona diferent de la qual ens enamorem. Podrà haver-hi una variació de certs aspectes, però no un canvi radical.

– No esperar que les pròpies necessitats i expectatives estiguin a tot moment cobertes per l’altre ja que és impossible que la parella estigui sempre pendent d’un; això seria una utopia i alguna cosa inassolible. És més adaptatiu i funcional considerar que la meva parella podrà cobrir bona part de les meves necessitats i expectatives, però no la totalitat.

– Aprendre a preguntar si no s’ha comprès una mica del que hagi dit l’altre en lloc d’interpretar, doncs es pot cometre l’error freqüent de considerar alguna cosa que realment no és per estar esbiaixada aquesta consideració.

– Conrear temps d’oci en comú i de qualitat, que serveixi per compartir i gaudir en conjunt.

– Conrear temps d’oci per separat. És important que cada membre de la parella també posseeixi un temps propi d’esplai, ja que d’aquesta manera s’atén a si mateix, es troba millor i, per extensió, pot atendre millor a la seva parella; si un es troba ben amb si mateix, podrà trobar-se millor amb els altres, inclosa la seva parella.

– Explicitar des d’un començament el que s’està disposat a tolerar i el que no en la relació. D’aquesta manera s’estableixen límits clars des del principi, els quals no donaran lloc a possibles confusions i dolents entesos sobre aquest tema.

– Explicitar la relació que es tindrà amb les famílies d’origen de cada membre de la parella, establint aquells límits que manifestin fins a on podran penetrar aquestes famílies.

– Acceptar que “cedir no és perdre”; hi ha ocasions en les quals prevaldrà el propi i unes altres en què prevaldrà el de l’un altre membre de la parella, es tracta d’un intercanvi i no d’una competició.

Posar-se en el lloc de l’altre i ser empàtic amb la parella. Amb aquesta actitud l’altre sentirà que és comprès la qual cosa afavorirà la proximitat.

Teràpia de parella X

Teràpia de parella V. L’oblit i distanciament en la parella

Teràpia de parella V

No és estrany trobar en la pràctica terapèutica parelles que acudeixen a tractament a causa del seu distanciament amb el pas dels anys; sembla com si amb el transcórrer del temps els membres de la mateixa s’haguessin convertit gairebé en dos estranys, oblidant-se l’u de l’altre i de la parella com a sistema íntegrament. Arribat aquest punt, amb prou feines es reconeixen l’u a l’altre, ja no existeix la complementarietat, complementació i enteniment d’abans, semblant que la parella és algú completament diferent a qui es va conèixer fa cert temps.

Aquesta qüestió pot sorgir per diversos motius, per exemple l’estancament en la rutinao l’elevada càrrega de treball de cadascun dels membres, entre uns altres.

Igualment és bastant freqüent que aquest distanciament comenci a aparèixer amb lallegada del primer fill, moment en el qual tots dos progenitors se centren en la criança d’aquest relegant a un segon pla la continuïtat i consolidació de la parella. Aquest fet, que en un primer moment pugui resultar adaptatiu per afrontar la nova situació i necessari a causa de la importància de la construcció dels vincles patern-filials, si contínua en el temps fent-se exclusiu, pot arribar a danyar a la parella de tal manera que aquesta a poc a poc es desintegri arribant en ocasions a desaparèixer si no es reacciona a temps.

Es produeix en aquests casos un canvi d’etapa en el cicle vital, passant d’una fase merament matrimonial i exclusiva de parella a una de matrimoni amb fills, on és necessari dur a terme les tasques pròpies de cadascuna però sense oblidar totes les relatives a l’etapa anterior; és a dir, es tracta d’una acumulació i consolidació de tasques a mesura que s’avança per les diferents fases més que d’una exclusió de les mateixes una vegada superat el cicle anterior. Entre les tasques pròpies d’una fase de matrimoni sense fills és possible trobar: acordar els aspectes pràctics de la vida en comú, acordar les diferències subtils i gruixudes que existeixen entre ells com a individus, dissenyar la manera de resoldre els desacords o establir un territori propi amb certa independència de la influència parental. Amb l’arribada d’un fill, a totes aquestes tasques citades és necessari afegir altres relatives a l’acord sobre la criança i rols de cadascun pel que fa als fills (com educar-los, cuidar-los o proporcionar-los afecte) i l’establiment de nous límits a les famílies d’origen, entre unes altres.

D’aquesta manera, quan es reben en consulta parelles amb aquest tipus de problemàtica, serà necessari:

– Explorar en quin punt va començar a produir-se l’allunyament.

– Explorar per què motius.

– Explorar com actuaven com a parella abans d’aquest distanciament.

Teràpia de parella V

Amb totes aquestes dades, serà possible començar el treball destinat a l’acostament i recuperació de la parella amb l’objectiu que torni a convertir-se en una diada consolidada i amb un espai propi i exclusiu malgrat l’existència de fills.