Divorcio / Separació en la maduresa
La maduresa en l’etapa de transició que tots els éssers humans estem destinats a viure-la, una etapa on les persones en la seva majoria han aconseguit les seves metes professionals, familiars socials, acadèmiques, etc.
L’etapa de la maduresa ha estat i segueix sent estudiada per la psicologia, i encara que no hi ha una regla que defineixi exactament que és la maduresa íntegrament la psicologia s’ha valgut com a ciència interdisciplinària de tots els conceptes a fi de reunir i donar una definició no solament psicològica sinó integrativa del que involucra aquesta etapa de la vida.
El diccionari de la real acadèmia espanyola defineix la maduresa com aquella persona que ha aconseguit la seva plenitud vital i encara no ha arribat a la vellesa. Dins de l’àmbit de la psicologia la maduresa és estudiada des de diferents àmbits i segons sigui l’escola psicològica que manegi cada professional.
La psicologia del desenvolupament és una de les branques de la psicologia que estudia els cicles de la vida de l’ésser humà i és l’encarregada d’estudiar aquesta etapa. La maduresa en l’actualitat molts professionals l’estudien és les seves diferents àrees com són:
La maduresa Física, consisteix en el desenvolupament de l’organisme íntegrament
La maduresa Psicològica, consisteix en el desenvolupament tant afectiu, volitiu, i cognitiu
La maduresa social, el desenvolupament i desenvolvimiento de les relacions humanes
La maduresa és una etapa de neoformaciones i de crisi, l’ésser humà està en constant canvis i això ho mantindrà al llarg de la seva vida, la maduresa fluctua entre els 45 a 65 anys, i és per a molts l’etapa on no hauria d’haver-hi cap situació estresantes o crisi, els fills ja han crescut i alguns d’ells s’han casat i han format les seves pròpies famílies.
S’ha complert el rol de pare, i és ara on els nostres interessos prenen un rumb diferent i ens dediquem a altres assumptes, aviat vindrà la jubilació i amb ells un estil de vida nou dins de l’etapa de la vellesa.
Dins de les moltes crisis i problemes que en aquesta etapa es presenten hi ha una que ha vingut en auge en aquests últims 10 anys, i est és el divorci, fenomen amb origen multicausal i per tant difícil d’intervenir en molts casos.
Fa unes dues dècades enrere era difícil de pensar en un divorci en aquesta etapa, encara que es donaven aquests casos, no era l’alternativa a escollir si hi havia problemes conjugals, doncs molts consideren que aquesta etapa és on es pot gaudir més i sense tanta complicacions la vida de parella.
Qüestions socials, i fins a religioses han passat a segon pla i el divorci ha pres força a tal punt de ser considerat l’opció més viable quan ja no es vol conviure amb la parella.
Doncs al món globalitzat i postmoderno que vivim hem de veure que les causes del divorci són múltiples, alguns afirmen que la tecnologia, la independència econòmica que la dona ha tingut en aquests últims anys, ha afavorit que el divorci vagi a un ritme accelerat i segueixi creixent.
Diversos experts en salut mental afirmen que una de les causes dels divorcis en l’edat madura o finals d’aquesta es deu als quals ells han denominat la síndrome del niu buit, el qual consisteix l’abandó de la llar per part dels fills a la recerca de la seva pròpia independència o formar una família. Els experts assenyalen que la majoria de les parelles se centren més la criança dels fills i menys en la relació de parella , quan els fills compleixen el seu cicle dins de la família i els pares queden solos descobreixen als seus cònjuges íntegrament, sumat a això si dins de la relació ha existit problemes conjugals que no han estat solucionat ( infidelitats, maltractament físic o psicològics), la síndrome es converteix en la via més ràpida per donar per acabat el matrimoni o la relació conjugal.
Un divorci en aquesta etapa (maduresa) tendeix a ser molt dolorós, la idea d’arribar solament a la vellesa a moltes persones els aterreix, no tenir una companyia, no tenir suport físic ni emocional, és desbastador.
Una informació important, és la que destaca la revista “British Medical Journal”, que realitzo un estudi en persones d’edat madura, on afirmava que la solitud provocada per enviudamiento, separació o divorci, eleva el risc de patir deterioració cognitiva més tard en la vida de les persones.
L’ésser humà és un ser sociable, no es podrà desenvolupar completament si no es relaciona, i si s’ha relacionat durant molt temps, el trencar aquests llaços se li farà una tasca difícil de sobrellevar.
Com evitar un divorci en la maduresa?
Cada parella té la seva història, no podem donar una formula exacta i correcta ja que cada parella és molt diferent, la forma d’afrontar els problemes, la convivència entre ells, les vivències i els llaços creats pel temps.
Cal recordar que el divorci és el resultat d’algun succés que ja no es puc suportar més, qualsevol que hagi estat el succés, el divorci és donar per acabat la relació i compromís que es va fer en el passat. El divorci es torna un calvari quan una de les dues parts no vol acceptar-ho, i es nega a fer un pas al costat de la relació.
En canvi uns altres veuen que el divorci és el més sa i saludable, s’adonen que han estat units per diferents factors, menys perquè existeix un sentiment pel mig.
El fer una anàlisi periòdicament en la relació conjugal és vital per evitar el divorci, sigui en l’etapa madura o vellesa. Una vegada que s’hagi avaluat la relació és aconsellable definir nous objectius i metes dins de la relació. Aquestes accions ajuden a esclarir alguns detalls que en el transcurs del temps es van ser oblidant i que és el moment de tornar-les a reprendre.
El reprendre els compromisos o pactes ajuden a créixer com a persona, d’aquesta forma també comuniquem el valor que significa la relació que hem estat immers i que esperem d’ella en els següents anys.
Què fer si es presenta el divorci en la maduresa?
Com l’havíem catalogat en línies anteriors el divorci és una etapa molt difícil, però serà indispensable l’actitud que prenguem davant allò per poder suportar-ho de forma pacífica i regulada.
Quan algú passa pel divorci, sempre va necessitar-se que les persones de molta confiança estiguin en aquests moments, persones que serveixin de suport emocional i sàpiguen escoltar i atendre a la persona que passa per aquesta etapa dolorosa. L’empatia juga un paper important.
Mantenir la calma moltes vegades serà impossible, quan la situació es torni insostenible és millor buscar ajuda professional, i millor encara si és en relacions de parella.
Mentre una vegada ja acabat el procés de divorci és recomanable realitzar activitats esportives si en el cas de la persona pugui realitzar-ho, o realitzar alguna activitat que trenqui la rutina i que sigui plaent. A poc a poc treballar a l’àrea de l’autoestima que de segur ha estat la més lastimada a fi de sentir-se òptimament tant bio-psico-social i espiritualment.
La maduresa és una etapa per viure-la en plenitud, una avantsala a la vellesa, un cicle on aprenem cada dia i on les persones es tornen fonts de saviesa, en el transcurs de la vida cal aprendre a estar preparat per a tot esdeveniment que sigui crucial en les nostres vides, la millor arma a favor en qualsevol cas l’actitud davant allò.
Divorcio / Separació en la dt.