Elena Reig

Psicóloga col. 9.279 — Rambla, 9 2º 2ª Sabadell

Causes de l’Estrès

Causes de l’Estrès

L’estrès provoca molts problemes, tant en la vida professional com en la personal. Si la càrrega d’estrès és elevada, el millor és acudir a un especialista, però si podem detectar el problema des de l’arrel i solucionar-ho, molt millor.

Una hora d’embús, tres converses simultànies en WhatsApp, no deixen d’entrar missatges en la safata d’entrada del correu, una reunió a la qual s’arriba tard… L’estrès cada dia està més present en la nostra vida, però les causes són molt diferents. Les principals, segons un estudi publicat en la revista Whole Living Journal i recollit per Forbes, són les següents:

1. Factors econòmics. En aquests temps de crisis i incertesa, els diners, necessari per viure, s’ha convertirod en un gran quebradero de cap per a moltes persones, sobretot les que arriben amb moltes dificultats a final de mes.

2. Excés de treball. La gent cada vegada suporto més i més treball i, davant la por a perdre l’ocupació, calla. Davant una situació així, l’òptim és parlar amb el nostre superior perquè divideixi la tasca. En cas de ser el cap, el millor és delegar.

3. Falta de satisfacció laboral. Estar còmode en el treball i fer el que veritablement ens agrada és alguna cosa que cada vegada menys treballadors poden fer, segons explica Forbes.

4. Relacions personals. La gent necessita socialitzar-se, però si les coses no surten bé amb aquells que ens envolten ens acaba afectant.

5. Atenció a la família. La família sempre està aquí, als mals moments i en els bons, per això és normal que vulguem atendre’ls com es mereixen, sobretot quan els pares o els avis es fan majors. No obstant això, és díficil dedicar-nos completament als nostres sers estimats sense desatendre altres aspectes de la nostra vida, com el treball.

6. Pressió en vacances. Les vacances, en teoria, són per gaudir, però moltes persones no l’hi prenen així i fins i tot s’estressen per no estar treballant.

7. No dir mai “no”. Aprendre a dir aquesta paraula és més important dels quals alguns creuen. No cal forçar-se a fer alguna cosa que no volem.

8. No tenir temps lliure. El temps lliure, essencial perquè ens dediquem als quals volem, o simplement a descansar, és molt necessari si no volem tornar-nos bojos.

9. Obsessió per la perfecció. Encara que vulguem fer el nostre treball tan bé com sigui possible, hem de saber que la perfecció no existeix. Si intentar aconseguir la perfecció es converteix en una obsessió acabarem per tenir un problema.

10. Falta d’interès. És un símptoma, segons l’article, que afecta a les persones que no troben gens que els motivi. Per això és essencial que no cessem en la cerca del nostre somni.

11. Desordre i confusió. Sentir-se confós i tenir ‘desordenada’ el cap és alguna cosa que moltes persones experimenten. No obstant això, la qual cosa passa és que poques persones ho parlen, ho comparteixen amb la resta.

Causes de l’Estrès

Divorcio / Separació en la maduresa

Divorcio / Separació en la maduresa

La maduresa en l’etapa de transició que tots els éssers humans estem destinats a viure-la, una etapa on les persones en la seva majoria han aconseguit les seves metes professionals, familiars socials, acadèmiques, etc.

L’etapa de la maduresa ha estat i segueix sent estudiada per la psicologia, i encara que no hi ha una regla que defineixi exactament que és la maduresa íntegrament la psicologia s’ha valgut com a ciència interdisciplinària de tots els conceptes a fi de reunir i donar una definició no solament psicològica sinó integrativa del que involucra aquesta etapa de la vida.

El diccionari de la real acadèmia espanyola defineix la maduresa com aquella persona que ha aconseguit la seva plenitud vital i encara no ha arribat a la vellesa. Dins de l’àmbit de la psicologia la maduresa és estudiada des de diferents àmbits i segons sigui l’escola psicològica que manegi cada professional.

La psicologia del desenvolupament és una de les branques de la psicologia que estudia els cicles de la vida de l’ésser humà i és l’encarregada d’estudiar aquesta etapa. La maduresa en l’actualitat molts professionals l’estudien és les seves diferents àrees com són:

La maduresa Física, consisteix en el desenvolupament de l’organisme íntegrament

La maduresa Psicològica, consisteix en el desenvolupament tant afectiu, volitiu, i cognitiu

La maduresa social, el desenvolupament i desenvolvimiento de les relacions humanes

La maduresa és una etapa de neoformaciones i de crisi, l’ésser humà està en constant canvis i això ho mantindrà al llarg de la seva vida, la maduresa fluctua entre els 45 a 65 anys, i és per a molts l’etapa on no hauria d’haver-hi cap situació estresantes o crisi, els fills ja han crescut i alguns d’ells s’han casat i han format les seves pròpies famílies.

S’ha complert el rol de pare, i és ara on els nostres interessos prenen un rumb diferent i ens dediquem a altres assumptes, aviat vindrà la jubilació i amb ells un estil de vida nou dins de l’etapa de la vellesa.

Dins de les moltes crisis i problemes que en aquesta etapa es presenten hi ha una que ha vingut en auge en aquests últims 10 anys, i est és el divorci, fenomen amb origen multicausal i per tant difícil d’intervenir en molts casos.

Fa unes dues dècades enrere era difícil de pensar en un divorci en aquesta etapa, encara que es donaven aquests casos, no era l’alternativa a escollir si hi havia problemes conjugals, doncs molts consideren que aquesta etapa és on es pot gaudir més i sense tanta complicacions la vida de parella.

Qüestions socials, i fins a religioses han passat a segon pla i el divorci ha pres força a tal punt de ser considerat l’opció més viable quan ja no es vol conviure amb la parella.

Doncs al món globalitzat i postmoderno que vivim hem de veure que les causes del divorci són múltiples, alguns afirmen que la tecnologia, la independència econòmica que la dona ha tingut en aquests últims anys, ha afavorit que el divorci vagi a un ritme accelerat i segueixi creixent.

Diversos experts en salut mental afirmen que una de les causes dels divorcis en l’edat madura o finals d’aquesta es deu als quals ells han denominat la síndrome del niu buit, el qual consisteix l’abandó de la llar per part dels fills a la recerca de la seva pròpia independència o formar una família. Els experts assenyalen que la majoria de les parelles se centren més la criança dels fills i menys en la relació de parella , quan els fills compleixen el seu cicle dins de la família i els pares queden solos descobreixen als seus cònjuges íntegrament, sumat a això si dins de la relació ha existit problemes conjugals que no han estat solucionat ( infidelitats, maltractament físic o psicològics), la síndrome es converteix en la via més ràpida per donar per acabat el matrimoni o la relació conjugal.

Un divorci en aquesta etapa (maduresa) tendeix a ser molt dolorós, la idea d’arribar solament a la vellesa a moltes persones els aterreix, no tenir una companyia, no tenir suport físic ni emocional, és desbastador.

Una informació important, és la que destaca la revista “British Medical Journal”, que realitzo un estudi en persones d’edat madura, on afirmava que la solitud provocada per enviudamiento, separació o divorci, eleva el risc de patir deterioració cognitiva més tard en la vida de les persones.

L’ésser humà és un ser sociable, no es podrà desenvolupar completament si no es relaciona, i si s’ha relacionat durant molt temps, el trencar aquests llaços se li farà una tasca difícil de sobrellevar.

Com evitar un divorci en la maduresa?

Cada parella té la seva història, no podem donar una formula exacta i correcta ja que cada parella és molt diferent, la forma d’afrontar els problemes, la convivència entre ells, les vivències i els llaços creats pel temps.

Cal recordar que el divorci és el resultat d’algun succés que ja no es puc suportar més, qualsevol que hagi estat el succés, el divorci és donar per acabat la relació i compromís que es va fer en el passat. El divorci es torna un calvari quan una de les dues parts no vol acceptar-ho, i es nega a fer un pas al costat de la relació.

En canvi uns altres veuen que el divorci és el més sa i saludable, s’adonen que han estat units per diferents factors, menys perquè existeix un sentiment pel mig.

El fer una anàlisi periòdicament en la relació conjugal és vital per evitar el divorci, sigui en l’etapa madura o vellesa. Una vegada que s’hagi avaluat la relació és aconsellable definir nous objectius i metes dins de la relació. Aquestes accions ajuden a esclarir alguns detalls que en el transcurs del temps es van ser oblidant i que és el moment de tornar-les a reprendre.

El reprendre els compromisos o pactes ajuden a créixer com a persona, d’aquesta forma també comuniquem el valor que significa la relació que hem estat immers i que esperem d’ella en els següents anys.

Què fer si es presenta el divorci en la maduresa?

Com l’havíem catalogat en línies anteriors el divorci és una etapa molt difícil, però serà indispensable l’actitud que prenguem davant allò per poder suportar-ho de forma pacífica i regulada.

Quan algú passa pel divorci, sempre va necessitar-se que les persones de molta confiança estiguin en aquests moments, persones que serveixin de suport emocional i sàpiguen escoltar i atendre a la persona que passa per aquesta etapa dolorosa. L’empatia juga un paper important.

Mantenir la calma moltes vegades serà impossible, quan la situació es torni insostenible és millor buscar ajuda professional, i millor encara si és en relacions de parella.

Mentre una vegada ja acabat el procés de divorci és recomanable realitzar activitats esportives si en el cas de la persona pugui realitzar-ho, o realitzar alguna activitat que trenqui la rutina i que sigui plaent. A poc a poc treballar a l’àrea de l’autoestima que de segur ha estat la més lastimada a fi de sentir-se òptimament tant bio-psico-social i espiritualment.

La maduresa és una etapa per viure-la en plenitud, una avantsala a la vellesa, un cicle on aprenem cada dia i on les persones es tornen fonts de saviesa, en el transcurs de la vida cal aprendre a estar preparat per a tot esdeveniment que sigui crucial en les nostres vides, la millor arma a favor en qualsevol cas l’actitud davant allò.

Divorcio / Separació en la dt.

200 CANÇONS AMB MÚSICA POSITIVA

200 CANÇONS AMB MÚSICA POSITIVA

MÉS DE 200 CANÇONS AMB MÚSICA POSITIVA!!

La música afecta de tal forma al nivell psicofisiològic i emocional de la persona, que existeix una necessitat d’estimular el pensament positiu i les emocions constructives mitjançant la música.

La música, per tant, és una forma de sentir i existir, és expressar ja sigui conscient o inconscientment, la manera de ser i sentir de cadascun de nosaltres; expressa la vida i és un mitjà per sortir de si mateix.

La música ens ajuda en el nostre desenvolupament psíquic i emocional, proporcionant-nos l’equilibri necessari per aconseguir un nivell adequat de benestar i felicitat.

La música considerada com a art, ciència i llenguatge universal, és un mitjà d’expressió sense límits que arriba pel cap alt íntim de cada persona.

Pot transmetre diferents estats d’ànim i emocions que alliberen la funció tant emocional com a afectiva i intel·lectual.

Escoltar música desenvolupa la sensibilitat, la creativitat i la capacitat d’abstracció o anàlisi, ens incita a descobrir el nostre propi món interior, la comunicació amb “l’altre” o “els altres” i la captació i apreciació del món que ens envolta.

La música ens condueix a una rearmonización de l’estat d’ànim i dels sentiments, formant un mecanisme de retroalimentació, en el qual no solament l’estat d’ànim produeix una expressió emocional, sinó que al seu torn aquesta expressió tendeix a despertar o mantenir l’estat d’ànim.

En desenvolupar la conducta musical d’escolta, disciplinem la ment i les emocions, forgem hàbits d’atenció i respecte, al mateix temps que aguditzem la nostra capacitat de concentració.

La música ens mobilitza i ens dirigeix a determinats processos psicomotrius, que afecten directament al nostre món emocional, a més de l’activitat motriu, provocant situacions d’alegria o d’integració.

Estimula les capacitats d’abstracció, relacionant-se molt positivament amb el desenvolupament dels aprenentatges matemàtics i la visió espacial.

L’expressió lliure d’una obra musical contribueix a dominar i canalitzar les emocions, ja que requereix controlar els gestos corporals i facials. D’aquesta manera els individus amb una personalitat feble, serien capaces de despertar les seves energies latents i els impulsius, canalitzar les forces desencadenades.

En cantar, deixem sortir les més profundes emocions, sentim i exterioritzem el nostre propi cos amb alegria, tristesa, agressivitat o por, per citar només els quatre estats emocionals bàsics.

Aquí us deixo un llistat de més de 200 cançons amb música positiva. !Que ho gaudiu!

TÍTULO AUTOR VER AQUÍ
 20 de Abril Celtas Cortos ENLACE
 Alright Supergrass ENLACE
 Beautiful Day U2 ENLACE
 Best of you Foo Fighters ENLACE
 Born to be wild Steppenwolf ENLACE
 Cien gaviotas Duncan Dhu ENLACE
 Come into my life Scorpions ENLACE
 Confortably Numb Scissorrs Sisters ENLACE
 Crazy Gnarls Barkley ENLACE
 Dancing in the moonlight Toploader ENLACE
 Don´t stop me know Oueen ENLACE
 Don´t stop the music Rihanna ENLACE
 Feel Good Inc Gorillaz ENLACE
 Freedom Nicki Minaj ENLACE
 Going Under Evanescence ENLACE
 Hey ya Outkarst ENLACE
 Highway to hell ACDC ENLACE
 It´s my life Bon Jovi ENLACE
Puedes contar conmigo Mago de oz ENLACE
 La fiesta pagana Mago de oz ENLACE
 La vereda de la puerta de atrás Extremo Duro ENLACE
Forever young Alphaville ENLACE
 Life is life Opus ENLACE
 Livin´on a prayer Bon Jovi ENLACE
 Los sueños Chambao ENLACE
 Love love Take That ENLACE
 Lucky man The Verne ENLACE
 Sin documentos Los Rodriguez ENLACE
 Sinnerman Nina Simone ENLACE
 Slave to the wage Placebo ENLACE
 Tu calorro Estopa ENLACE
 Vertigo U2 ENLACE
 Viva la vida Coldplay ENLACE
 Wrong Despeche Mode ENLACE
A mi manera Enrique Guzmán ENLACE
A mi manera Raphael ENLACE
A quien le importa Alaska ENLACE
Agárrense de las manos Jose Luis Rodríguez ENLACE
Aguanta campeón Pimpinela ENLACE
Al otro lado del río Jorge Drexler ENLACE
Alegría El circo del sol ENLACE
Que nadie Manuel Carrasco y Malú ENLACE
Tienes que echar a volar Manuel Carrasco ENLACE
Alegría , Alegría Manu tenorio ENLACE
Amigo Manuel Carrasco ENLACE
Amigos Paco Stanley ENLACE
Aprender a volar Patricia Sosa ENLACE
Sin Miedo Rosana ENLACE
Llegaremos a tiempo Rosana ENLACE
Armonía de amor Gondwane ENLACE
Arrasando Thalía ENLACE
Ayúdala Mari Trini ENLACE
Arriba el ánimo Mari Trini ENLACE
La ley innata Extremo Duro ENLACE
Baila Baila Chayanne ENLACE
Bendita tu luz Maná ENLACE
Betterrsweet symphony The Verve ENLACE
Bom Bom Chayanne ENLACE
Bonito Jarabe de Palo ENLACE
El privilegio de amar Axel Fernando ENLACE
Celebra la Vida Axel Fernando ENLACE
Chayanne a dónde van tus sueños ENLACE
Color esperanza Diego Torres ENLACE
Con la gente que me gusta ENLACE
Cuando seas grande Miguel Mateos ENLACE
Cuando seas grande Pimpinela ENLACE
Asi es la vida Luis Enrique ENLACE
Date un chance Luis Enrique ENLACE
Deja de llorar y vuelve a levantar Mago de oz ENLACE
Dime Jose Luis Perales ENLACE
Sueña Gerardo Mejía ENLACE
El amor de mi vida Pablo Milanés ENLACE
El buitre no come alpiste y ama y ensancha el alma Extremo Duro ENLACE
El mar más grande que hay Patricia Sosa ENLACE
El poder de tu amor Aline Barros ENLACE
El privilegio de amar Manuel Mijares ENLACE
El valor de mis sueños Patricia Sosa ENLACE
En mi corazón vivirás Phill Collins (Tarzán) ENLACE
Energía positiva Carlos Fernández ENLACE
Entre dos tierras Heroes del silencio ENLACE
Este es un nuevo día Facundo Cabral ENLACE
La vida no te quita cosas, te liberas de cosas Facundo Cabral ENLACE
Este ritmo se baila así Chayanne ENLACE
Phil Collins – Another Day In Paradise Phill Collins ENLACE
Everybody wants to rule the world ENLACE
Eye of the tiger Survivor ENLACE
Felicidad Albano y Romina Power ENLACE
Felicidad Gondwane ENLACE
Fiesta en América Chayanne ENLACE
Filosofía de amor Shaka y Dres ENLACE
Firework Katy Perry ENLACE
Free Fallin´(Tom Tom Petty ENLACE
Gracias a la vida (voces unidas) Varios ENLACE
Grita Jarabe de Palo ENLACE
Guapa Diego Torres ENLACE
Hacen falta locos para amar el mundo Pepe Sánchez ENLACE
Hero de Nickelback ENLACE
Hoy es un buen día para empezar Ricardo Arjona ENLACE
Puedes contar conmigo Mago de oz ENLACE
Hoy te toca ser feliz Mago de oz ENLACE
Hoy todo va a salirme bien Arrebato ENLACE
i believe i can fly ENLACE
I gotta feeling Blachk Eyed Peas ENLACE
In the shadows The Rasmus ENLACE
Kids MGMT ENLACE
La canción más bonita del mundo La oreja de Van Gog ENLACE
La copa de la vida Ricki Martin ENLACE
La cosa más bella Eros Ramazotti ENLACE
La Felicidad Soledad Giménez y Ana Belén ENLACE
La fuerza del destino Marc Anthony y Sandra ENLACE
La vida es Bella Ana Isabelle ENLACE
La vida es un carnaval Celia Cruz ENLACE
Las avispas Juan Luis Guerra ENLACE
Little wonders Rod Thomas ENLACE
Llámame si me necesitas Miguel Mateos ENLACE
Llueve el amor Tito el Bambino ENLACE
Los Redd bolo y solo video oficial ENLACE
Love of my life Queen ENLACE
Luz de mi vida Patricia Sosa ENLACE
Me siento bien Seguridad Social ENLACE
Me toda sentirme bien Conchita ENLACE
Menos mal que existe la música Andrés Cepeda ENLACE
Mi tesis preescolar Guillermo Echevarría ENLACE
Mirar la vida con los ojos nuevos ENLACE
More Usher ENLACE
Motivación. Todo lo tengo ENLACE
Motivacional. Vale la pena Carlos Rivera ENLACE
Motivate Los Bukis ENLACE
Necesito amarme Alejandra Guzmán ENLACE
Necesito respirar Medina Azahara ENLACE
Puedes llegar nunca te rindas Gloria Estefan ENLACE
No creo en el jamás Juanes ENLACE
No te rindas Alex Ubago ENLACE
No te rindas Edith Sanchez ENLACE
No te rindas, no desistas, no claudiques ENLACE
Nuevo día Gloria Estefan ENLACE
Nunca es muy tarde Contagious ENLACE
Nunca es tarde para amar Patricia Sosa ENLACE
Odio por amor Juanes ENLACE
Oye abre tus ojos Wilfrido Varas ENLACE
Pa´lante Alberto Plaza ENLACE
Paradise Coldplay ENLACE
Penas al viento Sergio Vargas ENLACE
Pero que necesidad Juan Gabriel ENLACE
Personal Jesus Despeche Mode ENLACE
Piensa positivo Jencarlos Canela ENLACE
Princess of the Universe Queen ENLACE
Puedes llegar Varios ENLACE
Que canten los niños Jose Luis Perales ENLACE
Que suerte he tenido de nacer Paco Stanley ENLACE
Querido hermano Pimpinela ENLACE
Rocky Eye of the tiger ENLACE
Ho’ oponopono Maria Isabel ENLACE
Ser feliz, tu reto, tu puedes, no te rindas ENLACE
Tú y yo Shaka y Dres ENLACE
Vivir mi vida Marc Anthony ENLACE
Shaka y Dress Stop a la Violencia de Género ENLACE
Sobreviviré ENLACE
Solo se vive una vez Mónica Naranjo ENLACE
Solo se vive una vez Azúcar Moreno ENLACE
Somos amor, somos el mundo ENLACE
Somos libres Aline Barros ENLACE
Sonríe. Motivacional Milas Peña ENLACE
Spirit indestructible Nelly Furtado ENLACE
Imagine John Lennon ENLACE
Sube y vuela Mónica Naranjo ENLACE
Sueña, el Jorobado de Notre Dame Luis Miguel ENLACE
Sueño de jóven Javy &Da´New Swin ENLACE
Sueños Diego Torres y Julieta Venegas ENLACE
Tengo derecho a ser feliz Jose Luis Rodríguez el Puma ENLACE
The final Countdown Europe ENLACE
Tira para arriba Miguel Mateos ENLACE
Todo en tus manos Luciano Pereira ENLACE
Todo estará bien Ricardo Arjona ENLACE
Todo va a cambiar El sueño de Morfeo ENLACE
Tratar de estar mejor Diego Torres ENLACE
Abriendo Puertas Gloria Estefan ENLACE
Tres deseos Gloria Estefan ENLACE
Triunfo del amor . Tema oficial a partir de hoy ENLACE
Tu amigo fiel Pimpinela ENLACE
Tú puedes Pimpinela ENLACE
Un ángel Manu tenorio ENLACE
Un millón de amigos Roberto Carlos ENLACE
Un nuevo día Jencarlos Canela ENLACE
Un velero llamado libertad Jose Luis Perales ENLACE
Unwritten Natasha Bedingfield ENLACE
Vida Quinto Sol ENLACE
Vitoria no desierto Aline Barros ENLACE
Viva el Amor Marco Antonio Solís ENLACE
Vivo (Alive) Chayanne ENLACE
Volver a encontrar la ilusión Sole Giménez ENLACE
Vuela alto Julio Iglesias ENLACE
Vuelvo a nacer ENLACE
Y voy a ser feliz Marirela ENLACE
Antonio Flores No dudaría ENLACE
Solo le pido a Dios Ana Belén y Antonio Flores ENLACE
Abre la puerta Triana ENLACE
Se de un lugar Triana ENLACE
Nunca el tiempo es perdido Manolo García ENLACE
Coraje de vivir Antonio Flores ENLACE
La lista de la compra La Cabra Mecánica ENLACE
Ella Bebe ENLACE
Eres único Varios ENLACE

Ansietat per separació

Què és el Trastorn per Ansietat de Separació?

La característica central del Trastorn per Ansietat de Separació (TAS) consisteix en una ansietat excessiva que supera a l’esperat per al nivell de desenvolupament del nen i que està relacionada amb la separació de les persones a les quals el nen es troba afectivament lligat (generalment, els pares). Quan la separació té lloc, el nen pot experimentar una ansietat propera al pànic.

En aquests casos, la vida social dels pares es veu seriosament afectada, ja que no poden sortir a cap lloc, a causa del comportament del fill en les situacions que impliquen separació.

Símptomes del Trastorn d’Ansietat per Separació

Per saber si estem davant un TAS han de donar-se, almenys, tres de les següents circumstàncies:

  • Preocupació persistent per perdre a les persones amb les quals el nen es troba vinculat, o perquè aquestes sofreixen dany.
  • Malestar quan existeix o s’anticipa una separació de la llar o de les figures de referència (pares, avis o cuidadors).
  • Resistència o negatives a anar al col·legi o a qualsevol altre lloc que impliqui separació.
  • Resistència o negativa persistent a anar-se a dormir sense una persona significativa a prop.
  • Malsons repetits amb contingut de separacions dels pares o cuidadors.

Tractament del Trastorn d’Ansietat per Separació

Com a norma general, cal assenyalar que, encara que el tractament triat en cada cas posi especial èmfasi en alguna o algunes de les tècniques terapèutiques més usuals en aquest tipus de problema, la majoria de les vegades emprem programes terapèutics amplis en els quals es combinen amb èxit diferents estratègies.

Aquestes estratègies estan orientades, fonamentalment, a fomentar l’autonomia del nen i a evitar que obtingui algun benefici amb la seva actitud. D’aquesta forma, tant el nen com els pares poden reprendre la seva vida amb normalitat.

Ansietat per separació – Psicologos Sabadell

Ansietat Infantil

Què és l’ansietat infantil?
L’ansietat infantil, en ocasions, és una resposta adequada i necessària davant determinades situacions que el nen percep com a perilloses, de manera que li protegeix del sofriment. Però hi ha casos en què els nens viuen l’ansietat com una emoció desagradable sense causa aparent, o bé en un grau desproporcionat.

Símptomes en el nen:

Els símptomes d’ansietat en nens són un motiu habitual de consulta en psicologia.

  • Pors excessives davant situacions normals que no milloren amb l’edat (com dormir solament…).
  • Temor excessiu a separar-se dels pares, a anar al col·legi, o a dormir fora de casa…
  • Rabietas freqüents, excessiva rigidesa en el comportament.
  • Molèsties abdominals, vòmits, marejos als quals no es troba causa física.
  • Obsesividad i comportaments repetitius (denominats compulsions).
  • Timidesa excessiva que impedeix el funcionament social (fòbia social).

 

Trastorns d’ansietat més freqüents en nens:

Entre els trastorns d’ansietat infantils destaquen:

  • El trastorn d’ansietat generalitzada.
  • El trastorn de pànic.
  • El trastorn d’ansietat per separació.
  • Les fòbies.
  • El trastorn obsessiu compulsiu.
  • El trastorn per estrès postraumático.

Agressivitat Infantil

Què és l’agressivitat infantil?

L’agressivitat infantil és un estat emocional que comporta sentiments d’ira, odi i desitjos de danyar a una altra persona (nen o adult), animal o objecte.

Tots els nens, en algun moment, senten agressivitat. El que diferencia als nens agressius dels quals no els són és la manera en què canalitzen aquesta emoció.

Existeixen conductes agressives (com per exemple, les rabietas) que formen part de la sana evolució del nen i que són beneficioses perquè els ajuden a superar etapes del seu desenvolupament. Aquests comportaments són, a més, una magnífica oportunitat per ensenyar als nens a entendre i canalitzar la seva agressivitat. El problema es presenta quan aquestes conductes es mantenen i no desapareixen amb l’edat corresponent en cada cas. (Para què serveixen els comportaments agressius en els nens? Llegir més…)

Símptomes d’agressivitat

Encara que existeixen diferents formes d’expressar-la, hi ha uns símptomes comuns a tots els nens que indiquen ira o empipament:

  • Respiració accelerada.
  • Enrogiment de la cara.
  • Tensió muscular.
  • Punys tancats.
  • Impuls (o acte) de copejar, trencar o cridar.
  • Tota aquesta tensió emocional es tradueix en empentes, cops, esgarrapades, pessics, puntades, insults, burles amenaces, etc.

Quan els nens no l’expressen, sinó que la hi guarden dins, corren el risc de somatizarla, en forma de maldecaps, d’estómac, diarrees o vòmits. En molts casos, trenquen a plorar per esplaiar-se.

Situacions que desencadenen l’agressivitat infantil

Entre les situacions que amb més freqüència desencadenen respostes agressives en els nens, es troben les següents:

  • Quan alguna cosa no els surt com ells volen.
  • Quan no se’ls compra el que desitgen.
  • Quan perden en algun joc.
  • Quan els resulta difícil aconseguir una meta.
  • Quan se senten més maldestres que els altres.
  • Quan els pares els obliguen a fer alguna cosa que, en aquest moment, no els ve de gust.
  • Quan els pares, professors o altres adults els marquen unes normes que a ells els semblen injustes.
  • Quan els companys es burlen d’ells.
  • Quan alguna cosa els surt malament.

Tractament:

Generalment, darrere d’un nen que reacciona agressivament hi ha un sentiment deinseguridad (baixa autoestima) i necessitat d’afecte.

D’aquesta forma, en la teràpia amb nens agressius és molt important prestar especial atenció a aquests aspectes, així com analitzar on està l’origen, quin és la dinàmica de funcionament familiar, quins són les manques afectives del nen, com es relaciona i es comunica amb els seus pares, amb els seus germans, amb els seus companys i professors, etc.

Perquè els nens puguin aprendre a controlar la seva agressivitat, necessiten saber què és un comportament agressiu, han d’aprendre a diferenciar la seva ràbia d’altres emocions, reconèixer què coses són les que li enfaden i aprendre tècniques que els ajudin a controlar aquests episodis. La teràpia per ajudar als nens a controlar la seva agressivitat se centra a treballar elements com l’autocontrol, la tolerància a la frustració, la capacitat per saber posposar els seus desitjos i l’adquisició d’unes normes i límits coherents i estables.

Agressivitat infantil – Psicologos Sabadell

Alimentació

Alimentació

Importància de l’hàbit de l’alimentació

L’alimentació és fonamental per al creixement i el desenvolupament físic del nen, i un mitjà de prevenció de malalties. Moltes malalties físiques i psíquiques estan relacionades amb una alimentació inadequada, com la diabetis o l’obesitat infantil.

També és important com a rutina, sinònim de seguretat enfront del desordre que genera el fet de no tenir uns bons hàbits instaurats.

Contribueix a l’aprenentatge de la resolució de conflictes. Els primers problemes que apareixen en la infància són els relacionats amb el menjar i amb el somni. Si els nens aprenen a solucionar-los de forma adequada, seran capaces d’enfrontar-se amb èxit a altres problemes en edats posteriors.

Mitjançant l’alimentació també es fomenta l’autonomia del nen. Ha de ser capaç de fer les coses per si mateix (és a dir, menjar sense ajuda) i els pares han d’ensenyar-li.

Problemes lleus de l’alimentació en els nens

La major part dels problemes alimentació en la infància són lleus o menors. Est és el cas dels problemes d’excessiva velocitat en menjar, que pot finalitzar en vòmits, l’excessiva lentitud en menjar, que pot conduir a la formació de bitlles de menjar i la negació a menjar determinats aliments, a canvis en la textura o en la forma d’elaboració.

Es tracta de problemes més o menys quotidians que, habitualment, no arriben a cronificarse ni a presentar complicacions que posin en perill la vida del nen. No obstant això, la seva ocurrència diària (i fins i tot diverses vegades per dia) pot representar un greu problema per a l’equilibri familiar i per a l’adaptació escolar del nen i requerir intervenció psicològica. Així mateix, cal considerar que, en alguns casos, l’alteració de l’alimentació pot donar lloc a una pèrdua significativa de pes o retard en el guany normal segons l’edat del nen, per la qual cosa han de ser objecte d’atenció especialitzada tant mèdica com a psicològica.

Als següents enllaços, pot llegir més informació relacionada amb els principals problemes lleus o menors de l’alimentació en els nens:

Nens que triguen molt a menjar (Llegir més…)
Nens que no mengen: rebutgen o neguen aliments (Llegir més…)
Vòmits (Llegir més…)
Trastorns greus d’alimentació en la infància

Els problemes relatius a la quantitat de menjar ingerit (obesitat, anorèxia i bulímia) generalment suposen greus alteracions que, fins i tot, poden arribar a posar en perill la vida del nen.

Obesitat infantil (Llegir més …). Entre els problemes més freqüents relacionats amb l’alimentació es troba l’obesitat infantil. El percentatge de nens obesos ha augmentat més del doble en els últims vint anys i alguns estudis han arribat a qualificar l’obesitat infantil d’epidèmia. Les principals causes de l’obesitat infantil són l’alimentació inadequada i la vida sedentària. Causes de l’obesitat infantil (Llegir més…)
Menys freqüents són l’anorèxia infantil, la bulímia infantil i la rumiación. Malgrat la seva baixa incidència, és convenient prevenir-les a temps i requereixen sempre d’atenció professional.

Alimentació – Psicologos Sabadell

Depressió Infantil

Depressió infantil

Què és la depressió infantil?

La depressió infantil és un trastorn afectiu que es caracteritza per la presència la major part del dia, gairebé cada dia, durant almenys dues setmanes consecutives, d’un estat d’ànim trist o irritable, i/o de pèrdua de l’interès i de la capacitat per gaudir d’activitats que abans eren plaents per al nen.

Causes de la depressió infantil

Avui dia, es creu que certes característiques específiques d’alguns nens els fan més propensos a una depressió després de l’aparició d’esdeveniments ambientals estresantes, ben crònics o ben puntuals (Causes de la depressió infantil: llegir més…).

Símptomes de la depressió

Els símptomes que poden anunciar la depressió infantil són:

Símptomes afectius: tristesa, irritabilitat, falta d’interès, plor, desesperança, canvis bruscs d’humor.
Símptomes cognitius: falta de concentració, de memòria, d’atenció, sentiments d’inutilitat o culpa, baixa autoestima, indecisió.
Símptomes motors: pèrdua d’energia, cansament, disminució o augment de l’activitat, insomni o hipersomnia.
Símptomes socials: aïllament, retraïment.
Símptomes conductuals: desobediència, renyines, protestes, rabietas, indisciplina, delinqüència, piromanía, conducta agressiva.
Símptomes fisiològics: enuresis, dolors, malsons, pèrdua d’apetit. de pes, de somni.
No tots els nens amb depressió pateixen tots els símptomes i amb la mateixa durada. La gravetat dels símptomes varia en cada nen i també pot variar amb el temps. Alguns pateixen uns pocs símptomes, uns altres tenen molts; alguns experimenten els símptomes durant setmanes i uns altres durant mesos.

Tractament psicològic de la depressió infantil

La teràpia psicològica de la depressió infantil és individualitzada, adaptada a cada nen i a la fase del desenvolupament en què es troba (el seu funcionament cognitiu i el seu nivell de maduració) i involucra d’una manera activa als pares.

El tractament psicològic dels nens amb depressió està dirigit a aconseguir tres objectius generals:

Que el nen adquireixi una sèrie d’habilitats de afrontamiento que el permetin controlar i reduir els símptomes depressius més importants, particularment els símptomes claus relacionats amb l’estat d’ànim (la tristesa, la irritabilitat i l’ansietat).
Que aprengui una sèrie d’habilitats socials i de solució de problemes que li permetin afrontar adequadament les dificultats quotidianes relacionades amb la seva depressió.
Que aprengui una forma més adaptativa de processar la informació sobre ell mateix i sobre el seu entorn, canviant els seus pensaments i actituds negatives.
Una part molt important de la psicoteràpia per a la depressió en nens es dirigeix als pares, especialment en el cas dels nens menors de 12 anys, ja que aquests depenen molt del comportament i de l’actitud dels pares.

Els objectius concrets de les intervencions amb els pares se centren a ensenyar-los:

Mètodes positius per manejar amb èxit la conducta dels fills.
Habilitats personals per al control de les seves pròpies emocions d’ira i hostilitat.
Procediments per augmentar l’autoestima dels nens amb depressió.
Habilitats per escoltar empáticamente als fills.
Habilitats per planificar activitats lúdiques en família que estiguin pensades per als fills i que es realitzin amb ells, de manera que s’incrementi el nivell d’activitat del nen i es reforcin les actituds no depressives.
Quan un nen presenta un o més dels símptomes esmentats, els pares han de buscar ajuda professional al més aviat possible. La depressió és una malaltia tractable i amb la intervenció adequada, i a temps, poden evitar-se conseqüències molt serioses.

Abrir chat
¿Necesitas ayuda?