Elena Reig

Teràpia de parella VI

És veritat tot el que diuen de les parelles? m’ocorre a mi el mateix? A continuació exposem alguns dels mites sobre les parelles, esperem us agradin.

– L’arribada d’un fill resol els problemes de parella: l’arribada d’un fill, en contra del que creuen moltes parelles, no millora els problemes de la mateixa ni la seva convivència. En aquest sentit, fins i tot pot ocórrer tot el contrari, és a dir que l’aparició d’un bebè en la família separi àdhuc més als membres i crear més conflictes afegits als ja existents. De la mateixa manera, tampoc sembla massa just fer que els propis fills carreguin amb aquesta “missió” de solucionar un matrimoni, ja que aquesta posició li farà sofrir també a ell o ella.

– Si la meva parella o jo no sentim gelosia, és que el nostre amor no és veritable: En una relació de parella en la qual tots dos membres estan segurs no hi ha cabuda per a la gelosia, si s’entenen aquests com una amenaça de pèrdua o d’inseguretat pel que fa a l’altre.

– Si s’està enamorat, un no es pot sentir atret per altres persones: L’amor i l’atracció són dues coses diferents i la primera no “bloqueja” la segona, així doncs és normal que a un li pugui atreure una altra persona sense que aquest fet signifiqui que s’estima menys a la pròpia parella. Aquí, entra en joc la fidelitat i l’acord d’exclusivitat al que hagin arribat tots dos membres de la parella.

– L’amor romàntic és el que es dóna en un bon matrimoni i el que ho manté: Moltes parelles creuen de forma errònia que el romanticisme ha de perdurar al llarg de tota la relació, no obstant això, aquest factor sembla que quan aconsegueix el seu major grau és únicament en la fase inicial, quan apareix un amor passional, romàntic i íntim amb en el qual els membres de la parella que comencen la seva marxa en comú gaudeixen i sovint fantasien, per això és que en ocasions s’arriba fins i tot a idealitzar-ho i a esperar que la resta de la relació futura es mantingui d’aquesta manera.

– Tots dos membres de la parella haurien de fer tot junts: Aquesta falsa creença parteix de la base d’una relació fusional total entre els dos components de la diada. No obstant això, de la mateixa manera que és bon indicador compartir activitats, aficions i temps, és necessari igualment que cadascun pugui disposar d’un espai propi de dedicació i cultivación personal amb el qual gaudir i sentir-se a gust com a persona individual, no únicament com a part d’una parella.

– La parella que vol de debò, endevina sempre el que l’altre pensa i sent: d’aquest enunciat és possible albirar una exigència envers un mateix, perquè haig de saber-ho tot sobre el meu cònjuge i si no és així sóc una mala parella, i cap a l’altre membre igualment, perquè si no sap el que sento o pinso és que no sap posar-se en el meu lloc ni m’entén. ja que és impossible conèixer sempre el que l’altre pensa o sent per molt bé que se li conegui, “estar dins del seu cap”, això és molt probable que generi un conflicte.

– És possible transformar a la parella al nostre gust: Si a un no li agrada la parella amb la qual ha decidit compartir la seva vida, és molt probable que encara que ho intenti canviar tampoc. Una cosa són els petits ajustos i adaptacions que fa cada membre per a la vida en parella i una altra molt diferent són les exigències de canvi perquè ell o ella s’ajusti al que un vol a tot moment.

Teràpia de parella VI

Gelosia infantil

Què són la gelosia infantil?

La gelosia infantil poden definir-se com un estat subjectiu caracteritzat per una sensació de frustració en el nen que pensa que ja no és correspost emocionalment per les persones volgudes (pares, avis, cuidadors,…) o, almenys, amb la intensitat i freqüència que ell desitja o necessita.

En la infància, és habitual l’aparició de gelosia després del naixement d’un hermanito. En certa manera, el nen es protegeix i reclama seguir tenint la mateixa atenció que se li dispensava abans i que ara ha de ser compartida. Per tant, pot tenir un cert valor adaptatiu. No obstant això, en moltes ocasions, aquesta resposta és exagerada, perllongada en el temps i cursa amb gran malestar i deterioració en les relacions familiars. És, en aquests casos, quan l’ajuda professional és aconsellable.

Símptomes de la gelosia infantil

Normalment, la resposta del nen gelós cursa amb enveja i ressentiment cap a la persona intrusa que es percep com un rival per compartir el mateix espai afectiu. Es considera que tenen un valor adaptatiu en tant que és un sistema de regulació del nen per afrontar una nova situació. L’habitual és que vagin desapareixent o reduint-se a mesura que el nen es fa major.

En algunes ocasions, quan són persistents en el temps, freqüents, de certa intensitat i cursen amb malestar significatiu en la relació familiar és quan podem trobar-nos amb la gelosia patològica que sí poden associar-se a certs factors interns del propi nen, entre altres causes.

La gelosia entre germans poden donar-se en els dos sentits, és a dir del germà major cap al menor i viceversa. En el primer cas, solen aparèixer conductes regressives (conductes infantils d’imitació del germà petit, enuresis secundària, etc.). En el segon cas, es manifesten identificant-se el germà menor amb el major, que li serveix de model, i reivindicant els drets i privilegis que aquest té per ser el major.

Tractament de la gelosia infantil

La millor forma d’ajudar al nen a superar la seva gelosia és intentant conèixer quin és l’origen dels mateixos. Per a això, ha de tenir-se en compte la història prèvia del nen, les seves circumstàncies, la seva edat, etc. És important diferenciar entre l’aparició sobtada de la gelosia o un temperament o personalitat gelosa. En el primer cas, solen estar provocats per l’aparició d’un element nou en la vida del nen, com pot ser el naixement d’un germà. En el segon cas, es tràfic de nens amb certa predisposició a patir-los i el seu tractament serà més complex.

Per norma general, encara que dependrà de les característiques concretes de cada cas, el primogènit sol superar aquesta gelosia amb l’ajuda dels pares. Una vegada que es torna a sentir segur i que veu que pot construir una relació de complicitat amb el seu germà, el problema se supera.

En el cas que els episodis es mantinguin en el temps, la seva magnitud sigui desproporcionada respecte a l’esperat per la seva edat i educació rebuda, produint-se una deterioració en les relacions familiars, és aconsellable l’ajuda d’un professional.

Què és l’autoestima?

Existeixen moltes definicions d’autoestima. En terminos generals, podem dir que l’autoestima en els nens és la valoració que tenen de si mateixos.

És en la infància quan es construeixen els fonaments sobre els quals s’assenta l’autoestima. Un nen de 5 anys disposa ja de dades suficients com per formar-se una idea sobre qui és. Aquestes dades provenen, fonamentalment, del que els altres li diuen quan es relacionen amb ell, especialment els seus pares, com les persones més significatives per al nen.

Els nens amb bona autoestima són capaces d’acceptar-se amb els seus encerts i errors, valorar-se i tenir iniciativa, superar-se malgrat els fracassos. En definitiva, és capaç de voler-se. En contrapartida, els nens amb baixa autoestima creuen que no estan a l’altura de l’esperat i tindran una imatge negativa d’ells mateixos.

Beneficis d’una sana autoestima en els nens

Els nens amb una sana autoestima saben que ells són els responsables dels seus actes, i no atribueixen els seus èxits i fracassos a la sort, sinó a factors que depenen d’ells i que poden canviar. Els principals beneficis d’una sana autoestima en els nens són els següents:

Ser conscients dels seus assoliments i així fomentar una actitud basada en el “jo puc”.
Aprendre a creure en ells mateixos.
Desenvolupar un diàleg intern positiu.
Veure el costat bo de les coses.
Identificar les seves qualitats positives i àrees d’excel·lència.
Augmentar la confiança en ells mateixos ajudant-los a reconèixer les seves qualitats especials.
En definitiva, els nens amb una sana autoestima són aquells que compten amb unes habilitats socials adequades per poder afrontar amb èxit diferents situacions, tenen un alt nivell d’autocontrol dels seus impulsos i un optimisme que els ajuda a veure el costat mitjà ple de l’ampolla i que els allunya dels estats d’ànim depressius en la seva vida adulta.

Com millorar l’autoestima dels nens

L’autoestima no es pot canviar directament. La nostra experiència en consulta ens indica clarament que no per dir-li a un nen o adolescent que deixi de pensar de forma negativa sobre si mateix va a deixar de fer-ho immediatament. Per aconseguir canvis en aquest sentit, l’abordatge terapèutic ha de ser indirecte, a través de la combinació de diferents estratègies: en alguns casos es tractarà de canviar el comportament del nen, en altres de recompensar més explícitament els seus assoliments o de minimitzar els seus fracassos, desenvolupar habilitats socials…

Que els nens desenvolupin una sana autoestima implica també que aprenguin a acceptar-se tal com són, que reconeguin les seves limitacions per, des d’aquí, intentar millorar-les.

Autoestima