QUÈ ÉS L’ANORÈXIA ?
Les característiques essencials de l’anorèxia consisteix en el rebuig a mantenir un pes corporal mínim normal, amb una por intensa a guanyar pes i en una alteració significativa de la percepció de la forma o grandària del cos.
La persona amb anorèxia manté un pes corporal per sota del nivell normal mínim per a la seva edat i talla. Si l’anorèxia comença en la infantesa o en les primeres etapes de l’adolescència, en lloc de pèrdua pot haver-hi falta d’augment.
El criteri quantitatiu de pes per establir el diagnòstic d’anorèxia, és el tenir un pes inferior al 85% del considerat normal per a la seva edat i talla. També es pot utilitzar l’IMC (índex de massa corporal, es calcula dividint el pes per la talla al quadrat), quan el seu valor és igual o inferior a 17,5 considerem que la persona pot tenir aquest trastorn de l’alimentació.
La pèrdua de pes s’aconsegueix reduint la ingesta d’aliments, excloent especialment aquells que presenten alt contingut calòric. També la persona amb anorèxia pot utilitzar purgues (ja sigui provocant-se el vòmit o utilitzant laxants i diuréticos) o realitzar una pràctica d’exercici físic excessiva.
Les persones amb aquest trastorn tenen una por intensa a guanyar pes o a convertir-se en obeses. Aquesta por no desparece encara que l’individu perdi pes, i paradoxalment, va augmentant encara que el pes vagi disminuint.
Existeix una alteració de la percepció del pes i de la silueta corporal. Algunes persones es veuen obeses (encara que no ho estiguin) i unes altres estan obsessionades amb algunes parts del seu cos (abdomen, natges o cuixes normalment) per considerar que semblen massa grosses (encara que no ho estiguin).
Amb aquest trastorn es presenta una pèrdua de la regla (amenorrea) en la noies. En les nenes prepuberales, l’anorèxia pot retardar l’aparició de la regla.
Normalment les persones amb aquest trastorn tenen escassa consciència d’aquesta malaltia, la neguen i justifiquen la seva pèrdua de pes amb arguments poc racionals.
Hi ha dos tipus d’anorèxia:
- Tipus restrictiu : la pèrdua de pes s’aconsegueix fent dieta, dejunant o realitzant exercicis intensos.
- Tipus compulsiu/purgativo : es recorre normalment a atracones i posteriors purgues, provocant-se el vòmit o utilitzant diuréticos, laxants o ènemes d’una manera excessiva.