QUÈ ÉS LA DISTIMIA ?

La característica principal del trastorn distímico és un estat d’ànim crònicament deprimit que està present la major part del dia, la majoria dels dies durant almenys 2 anys. En el cas dels nens i adolescents, l’estat d’ànim pot ser irritable més que depressiu i amb una durada d’almenys 1 any.

A més han de donar-se almenys 2 símptomes de la següent llista:

• Canvi d’apetit o de pes. Normalment l’apetit disminueix i el subjecte ha d’esforçar-se per menjar. En altres casos poden augmentar l’apetit, amb apetència per certes substàncies com els dolços i altres hidrats de carboni.

• Canvis en el somni. El més característic és l’insomni mitjà que consisteix a despertar-se a mitjanit i ja no poder dormir i també l’insomni tardà que és el de despertar-se a primeres hores del matí abans de l’hora normal de despertar. Menys freqüentment es produeix l’insomni inicial, al no poder agafar el son o la hipersomnia que consisteix a dormir més hores del normal a la nit i fins i tot de dia.

• Falta d’energia, cansament i fatiga.

• Baixa autoestima.

• Dificultar per concentrar-se, pensar i prendre decisions. Apareixen distraccions i pèrdua de memòria.

• Sentiments de desesperança.

Al llarg del període de 2 anys (1 any per a nens i adolescents), els intervals lliures de símptomes no són superiors a 2 mesos. Perquè es pugui establir el diagnòstic de trastorn distímico no pot haver aparegut un episodi depressiu major abans o durant l’aparició del distímico (en tal cas estem davant un trastorn depressiu major).