Teràpia de parella IX

Els éssers humans no solem valorar el que tenim, les coses bones de la vida que gaudim diàriament, s’acaben convertint en alguna cosa rutinari, corrent, i deixem de veure el seu valor.

Est ocorre moltes vegades en les parelles, ens acostumem al que tenim i deixem de valorar-ho com es mereix. Podem tenir al costat una persona meravellosa, amb un munt de coses bones, de la qual algun dia ens enamorem, que arriba un moment, amb el pas del temps, que ens acostumem a veure-la i tenir-la al costat. Pensem que és el normal i deixem de veure l’extraordinari que és aquesta persona. Deixem de cuidar-la i en ocasions, ens descurem. Així acudeixen a nosaltres parelles, que deixant-se portar per la il·lusió del moment, prenen una decisió equivocada, i decideixen tontear amb una tercera persona.

Un plaer momentani o un viure el moment i deixar-se portar, pot ser plaent en molt curt termini, però pot ser que ens penedim la resta de la nostra vida. Si algun dia decidim que la persona que tenim al nostre costat dia després de dia, era la persona de la nostra vida, potser aquesta segueixi sent la millor decisió. I si aquesta persona va perdre el seu encant, també potser sigui responsabilitat nostra el no veure-ho o que l’espurna s’hagi pagat. Bolcar els nostres esforços en aquesta decisió que prenem un dia pot resultar a llarg termini molt més plaent i satisfactori.

Teràpia de parella IX

Cura amb deixar-se portar de moment, doncs de vegades surt molt car el preu a pagar.