Teràpia de parella X

Les relacions de parella sovint són complicades i comporten situacions difícils d’entendre, això pot provocar un cert nivell de fastig i frustració els quals donin lloc a l’oblit d’algunes qüestions relatives a la parella íntegrament i a l’altre en particular.

A continuació s’ofereixen una sèrie de consells que poden ajudar a superar aquestes barreres. Entre ells destaquem:

– Aconseguir obtenir tots els dies almenys vint minuts per parlar amb la parella de les coses que concerneixen a la mateixa i el seu dia a dia. Si la parella té nens, igualment és necessari aquest espai posat que, a més de pares continuen sent parella.

– Acceptar les parts de l’un altre que puguin agradar menys, o fins i tot no agradar, i no intentar canviar-li per complet, entre altres coses perquè d’aquesta manera es convertiria en una altra persona diferent de la qual ens enamorem. Podrà haver-hi una variació de certs aspectes, però no un canvi radical.

– No esperar que les pròpies necessitats i expectatives estiguin a tot moment cobertes per l’altre ja que és impossible que la parella estigui sempre pendent d’un; això seria una utopia i alguna cosa inassolible. És més adaptatiu i funcional considerar que la meva parella podrà cobrir bona part de les meves necessitats i expectatives, però no la totalitat.

– Aprendre a preguntar si no s’ha comprès una mica del que hagi dit l’altre en lloc d’interpretar, doncs es pot cometre l’error freqüent de considerar alguna cosa que realment no és per estar esbiaixada aquesta consideració.

– Conrear temps d’oci en comú i de qualitat, que serveixi per compartir i gaudir en conjunt.

– Conrear temps d’oci per separat. És important que cada membre de la parella també posseeixi un temps propi d’esplai, ja que d’aquesta manera s’atén a si mateix, es troba millor i, per extensió, pot atendre millor a la seva parella; si un es troba ben amb si mateix, podrà trobar-se millor amb els altres, inclosa la seva parella.

– Explicitar des d’un començament el que s’està disposat a tolerar i el que no en la relació. D’aquesta manera s’estableixen límits clars des del principi, els quals no donaran lloc a possibles confusions i dolents entesos sobre aquest tema.

– Explicitar la relació que es tindrà amb les famílies d’origen de cada membre de la parella, establint aquells límits que manifestin fins a on podran penetrar aquestes famílies.

– Acceptar que “cedir no és perdre”; hi ha ocasions en les quals prevaldrà el propi i unes altres en què prevaldrà el de l’un altre membre de la parella, es tracta d’un intercanvi i no d’una competició.

Posar-se en el lloc de l’altre i ser empàtic amb la parella. Amb aquesta actitud l’altre sentirà que és comprès la qual cosa afavorirà la proximitat.

Teràpia de parella X