Elena Reig

COM DISCUTIR AMB LA TEVA PARELLA D’UNA FORMA SALUDABLE?

Comença per detectar quin és la veritable raó per la qual s’ha produït la discussió per arribar al fons de l’assumpte sense donar voltes o ofendre a la teva parella. Detectar el centre del problema és primordial per fer la discussió més breu i no acabar cridant.

És important buscar el moment adequat per parlar del problema en qüestió. Evita les discussions a última hora de la jornada o a qualsevol altre moment en què estiguis cansat/a.

Fixa’t un objectiu concret, ja que la finalitat de la discussió és resoldre un problema, i no té perquè ser sinònim de baralla. Quan es discuteix és una fi determinada, centra’t en l’objectiu i no cridis, intenta guardar la calma i el respecte total per l’interlocutor.

Planteja el teu punt de vista amb lògica i argumenta-ho. No has de defugir el comentar els problemes que tens encara que això generi discutir, és millor parlar que anar guardant fins a explotar d’una manera inadequada.

No facis imposicions. El més important és intentar posar-se en el lloc de l’altre, comprendre el seu punt de vista.

No treguis draps bruts que no construeixen, sinó que empitjoren. Si es discuteix per alguna cosa que va succeir ahir, no et remuntis a anys enrere a la recerca de greuges.

No insultis. Rebutja les afirmacions demoledoras i definitives, aquestes que mai s’obliden per molt que després demanem perdó (t’odio, no et suporto, etc.).

Si realment t’interessa seguir convivint amb l’altra persona, planteja’t una discussió constructiva, no destructiva.

Teràpia de parella II

Sembla que la nostra societat ha passat de basar-se en el suport mutu i les relacions interpersonals a la individualitat i relacions intrapersonales, de mirar pel ben de l’altre a buscar només el propi benefici, de buscar el coixí que millor ens venja als dos a buscar cadascun amb la qual més se senti a gust, perdent el compartir pel benefici propi. S’ha passat en general de la cooperació i suport mutu a la competència. Com això ha influït en les relacions de parella?

Les relacions de parella, igual que la societat, han passat d’un pol a un altre, en el qual cadascun dels membres depengui de manera extrema de l’altre per prendre una decisió o realitzar qualsevol activitat, a portar cadascun una vida paral·lela en la qual tots dos busquin la seva pròpia felicitat de manera individual.

A on està portant tot això? Com afecta a l’estat psicològic? Quin pol és el més adaptatiu?

Tot això ens està portant a una contínua cerca de la felicitat, a una frustració i a una vida en solitud, estant envoltats de gent. Hi ha un buit en els èxits que necessita ser omplert pel compartir amb l’entorn, la manca dels mateixos porta al subjecte a buscar el benestar per altres vies, la tan anhelada sensació de benestar. Tot això fa que tots dos membres de la parella tendeixin a elaborar projectes de vida paral·lels, els quals afavoreixen que els seus camins se separin en major mesura, convivint junts i vivint separats.

A nivell psicològic, el no compartir interessos comuns o plans de futur fa que el subjecte es desmotivi en major grau i no gaudi de la mateixa manera dels seus assoliments. Això pot generar en ocasions sensacions de buit o de no saber cap a on dirigir-se.Som uns éssers socials i necessitem de la resta per aconseguir el nostre benestar.

Com ocorre en molts altres aspectes, el millor és el punt mitjà dels pols, en el qual els membres de la parella busquen una felicitat comuna basada en el benestar d’un mateix sense oblidar a l’altre. En aquest punt es comparteixen objectius, projectes i aficions i al seu torn no es deixen de costat desitjos individuals, els quals són compartits amb la parella.

Teràpia de parella Sabadell II

És molt important que dediquis temps a escoltar a la teva parella, que comparteixis els teus somnis i assoliments, i junts aneu construint un camí en el qual hagi parades i dreceres en les quals cadascun pugueu descansar i gaudir dels vostres desitjos individuals.

Teràpia de parella IV

En ocasions ens veiem atrapats en relacions que ja no ens fan felices i no sabem com podem arreglar la relació amb la nostra parella o per contra posar fi a la mateixa. En aquest últim cas sovint ens trobem amb un munt de factors externs que dificulten la presa de decisions, com per exemple, els fills, assumptes econòmics o l’opinió de diferents familiars i amics. A tot això hem d’afegir el sentiment de culpa que pot aparèixer en ocasions si som nosaltres els que trenquem la relació.

Si veiem que la situació ens supera és útil acudir a teràpia tant per arreglar la relació, si creiem que mereix la pena lluitar per ella, o perquè el psicòleg ens ajudi a prendre decisions i seguir la nostra vida per separat. L’objectiu que guiarà la teràpia, seráconseguir el benestar de la persona ja sigui amb la seva parella o per separat, amb això volem explicar que l’objectiu de la teràpia de parella no serà sempre que els membres que participen en ella acabin junts, sinó ajudar-los a trobar el camí que els pugui conduir a sentir-se bé amb la seva vida.

En els casos en els quals no sabem si seguir endavant, és útil estudiar amb deteniment les possibles conseqüències de cadascuna de les decisions. Podem escriure en un paper les diferents alternatives que tenim i posar els punts positius i negatius d’elles, primer a curt termini, i després a llarg termini. Això ens ajudarà a fer una espècie de “mapa” de la situació que en molts casos resulta bastant clarificador.

No obstant això, prenguem el camí que prenguem, no hem d’evitar les emocions que ens puguin sorgir ja que una correcta gestió de les mateixes, ens facilitarà el camí en un futur, i farà que superem l’episodi de manera més satisfactòria.

Teràpia de parella IV

Les emocions ens donen la guia de què camino seguir, aprendre a escoltar-les i viure-les ens fa més feliç.

Teràpia de parella III

Actualment la meitat de les parelles que acudeixen a teràpia ve amb aquest problema, ell o ella han estat infidels i acudeixen amb la finalitat d’ajudar-los a mitigar aquest dolor i a resoldre aquest conflicte de la manera més adaptativa per a tots dos.

Socialment està mal vist perdonar aquest tipus d’infidelitats el que porta a d’una banda voler perdonar-li però per un altre neix en nosaltres un sentiment que no ens deixa, són les veus de les nostres mares, pares, àvies, avis o amics que ens diuen que no s’ha de perdonar, creant així en nosaltres el dubte de què fer, a més aquestes veus ens fan sentir malament en el cas de pensar a perdonar la infidelitat.

Quan perdonar?

Quan el teu cor t’ho demani, però sempre que la parella mostri penediment pel seu acte, en cas contrari és molt probable que pugui tornar a ocórrer.

És importantíssim que acudiu a teràpia amb la finalitat d’aprendre habilitats de comunicació, assertivitat, solució de problemes, empatia, intel·ligència emocional i pautes per renovar l’amor i la passió dia a dia, sense que us deixeu abandonar per les rutines. Aquest treball també és important perquè prevenir que ocorrin aquests fets.

Perdonar és demostrar a l’altre que ets una persona intel·ligent emocionalment i madura.

Exercici per valorar la vostra relació

Contesta de l’1 al 10 com t’asseguis amb la teva parella, i després demana a la teva parella que contesti com se sent ell.

El teu Tu parella

Comprès

Escoltat

Desitjat

Lliure

Acceptat

Valorat

En cas d’obtenir menys de 7 en algun dels punts anteriors, la vostra relació pot millorar.

No cal acudir a teràpia només quan hi ha un problema, és molt útil de cara a evitar-los i sentir-te plenament feliç i realitzat al seu costat.

Pot ser molt divertit i estimulant madurar junts i tornar a encendre l’espurna entre tots dos.

Teràpia de parella X

Les relacions de parella sovint són complicades i comporten situacions difícils d’entendre, això pot provocar un cert nivell de fastig i frustració els quals donin lloc a l’oblit d’algunes qüestions relatives a la parella íntegrament i a l’altre en particular.

A continuació s’ofereixen una sèrie de consells que poden ajudar a superar aquestes barreres. Entre ells destaquem:

– Aconseguir obtenir tots els dies almenys vint minuts per parlar amb la parella de les coses que concerneixen a la mateixa i el seu dia a dia. Si la parella té nens, igualment és necessari aquest espai posat que, a més de pares continuen sent parella.

– Acceptar les parts de l’un altre que puguin agradar menys, o fins i tot no agradar, i no intentar canviar-li per complet, entre altres coses perquè d’aquesta manera es convertiria en una altra persona diferent de la qual ens enamorem. Podrà haver-hi una variació de certs aspectes, però no un canvi radical.

– No esperar que les pròpies necessitats i expectatives estiguin a tot moment cobertes per l’altre ja que és impossible que la parella estigui sempre pendent d’un; això seria una utopia i alguna cosa inassolible. És més adaptatiu i funcional considerar que la meva parella podrà cobrir bona part de les meves necessitats i expectatives, però no la totalitat.

– Aprendre a preguntar si no s’ha comprès una mica del que hagi dit l’altre en lloc d’interpretar, doncs es pot cometre l’error freqüent de considerar alguna cosa que realment no és per estar esbiaixada aquesta consideració.

– Conrear temps d’oci en comú i de qualitat, que serveixi per compartir i gaudir en conjunt.

– Conrear temps d’oci per separat. És important que cada membre de la parella també posseeixi un temps propi d’esplai, ja que d’aquesta manera s’atén a si mateix, es troba millor i, per extensió, pot atendre millor a la seva parella; si un es troba ben amb si mateix, podrà trobar-se millor amb els altres, inclosa la seva parella.

– Explicitar des d’un començament el que s’està disposat a tolerar i el que no en la relació. D’aquesta manera s’estableixen límits clars des del principi, els quals no donaran lloc a possibles confusions i dolents entesos sobre aquest tema.

– Explicitar la relació que es tindrà amb les famílies d’origen de cada membre de la parella, establint aquells límits que manifestin fins a on podran penetrar aquestes famílies.

– Acceptar que “cedir no és perdre”; hi ha ocasions en les quals prevaldrà el propi i unes altres en què prevaldrà el de l’un altre membre de la parella, es tracta d’un intercanvi i no d’una competició.

Posar-se en el lloc de l’altre i ser empàtic amb la parella. Amb aquesta actitud l’altre sentirà que és comprès la qual cosa afavorirà la proximitat.

Teràpia de parella X

Teràpia de parella V

No és estrany trobar en la pràctica terapèutica parelles que acudeixen a tractament a causa del seu distanciament amb el pas dels anys; sembla com si amb el transcórrer del temps els membres de la mateixa s’haguessin convertit gairebé en dos estranys, oblidant-se l’u de l’altre i de la parella com a sistema íntegrament. Arribat aquest punt, amb prou feines es reconeixen l’u a l’altre, ja no existeix la complementarietat, complementació i enteniment d’abans, semblant que la parella és algú completament diferent a qui es va conèixer fa cert temps.

Aquesta qüestió pot sorgir per diversos motius, per exemple l’estancament en la rutinao l’elevada càrrega de treball de cadascun dels membres, entre uns altres.

Igualment és bastant freqüent que aquest distanciament comenci a aparèixer amb lallegada del primer fill, moment en el qual tots dos progenitors se centren en la criança d’aquest relegant a un segon pla la continuïtat i consolidació de la parella. Aquest fet, que en un primer moment pugui resultar adaptatiu per afrontar la nova situació i necessari a causa de la importància de la construcció dels vincles patern-filials, si contínua en el temps fent-se exclusiu, pot arribar a danyar a la parella de tal manera que aquesta a poc a poc es desintegri arribant en ocasions a desaparèixer si no es reacciona a temps.

Es produeix en aquests casos un canvi d’etapa en el cicle vital, passant d’una fase merament matrimonial i exclusiva de parella a una de matrimoni amb fills, on és necessari dur a terme les tasques pròpies de cadascuna però sense oblidar totes les relatives a l’etapa anterior; és a dir, es tracta d’una acumulació i consolidació de tasques a mesura que s’avança per les diferents fases més que d’una exclusió de les mateixes una vegada superat el cicle anterior. Entre les tasques pròpies d’una fase de matrimoni sense fills és possible trobar: acordar els aspectes pràctics de la vida en comú, acordar les diferències subtils i gruixudes que existeixen entre ells com a individus, dissenyar la manera de resoldre els desacords o establir un territori propi amb certa independència de la influència parental. Amb l’arribada d’un fill, a totes aquestes tasques citades és necessari afegir altres relatives a l’acord sobre la criança i rols de cadascun pel que fa als fills (com educar-los, cuidar-los o proporcionar-los afecte) i l’establiment de nous límits a les famílies d’origen, entre unes altres.

D’aquesta manera, quan es reben en consulta parelles amb aquest tipus de problemàtica, serà necessari:

– Explorar en quin punt va començar a produir-se l’allunyament.

– Explorar per què motius.

– Explorar com actuaven com a parella abans d’aquest distanciament.

Teràpia de parella V

Amb totes aquestes dades, serà possible començar el treball destinat a l’acostament i recuperació de la parella amb l’objectiu que torni a convertir-se en una diada consolidada i amb un espai propi i exclusiu malgrat l’existència de fills.

Teràpia de parella VII

Per sort, cada vegada amb més freqüència les parelles que ho consideren necessari acudeixen a una consulta psicològica per intentar solucionar aquells problemes que els afligeixen o per superar aquesta crisi que estan travessant i dificulta la seva relació.

Així, entre els motius de consulta més freqüents que és possible observar en consulta es troben, entre uns altres:

– Discussions habituals: disputes freqüents en les quals els diferents punts de vista es polaritzen i allunyen, dificultant el consens i radicalitzant la posició de cadascun dels membres, els quals sovint es neguen a cedir.

– Canvi o estancament en alguna etapa del cicle vital: és habitual trobar parelles en les quals després del naixement del primer fill per exemple, els membres no aconsegueixen una adaptació òptima a aquesta etapa i es produeix un distanciament entre tots dos, existeix per tant, una dificultat d’adaptació a la nova fase. Igualment, també és possible trobar parelles en les quals un dels membres es queda estancat en fases anteriors del cicle vital, mentre l’altre sembla continuar amb l’avanç i progrés.

– Infidelitat: un altre dels motius freqüents de consulta en teràpia de parella és la infidelitat duta a terme per un dels membres de la mateixa, situació dolorosa i normalment difícil de superar sense una ajuda externa i professional.

– Discrepàncies quant a la cura i educació dels fills: els membres d’una parella també poden arribar a distanciar-se si quant als propis fills i la seva educació no estan d’acord, no es respecten i es contradiuen. Aquí normalment s’interpreta la discrepància de l’altre com un atac i invalidació cap a la pròpia actuació parental, la qual cosa és advertit pels fills que intenten aliar-se amb un o un altre progenitor incrementant així l’enfrontament parental.

– Problemes sexuals: dins de la parella l’activitat sexual constitueix un pilar fonamental per al seu bon funcionament, d’aquesta manera, si aquesta es veu alterada és plausible que apareguin problemes i friccions dins de la parella. En aquest sentit, és habitual que el problema sexual aparegui com a conseqüència d’un altre de major importància i de la veu d’alarma per avisar que alguna cosa ocorre.

– Problemes psicològics d’un dels membres de la parella: Aquesta situació ocorre quan un dels membres de la parella té algun problema o trastorn psicològic que aquest es nega a reconèixer, la qual cosa inevitablement afecta a la relació i a l’un altre membre de la parella ja que es generen conflictes habituals.

– Problemes relacionats amb la família extensa de l’un altre membre de la parella: la família política sovint és motiu de conflicte dins de la parella, generalment per la falta de diferenciació d’un dels membres envers la seva família d’origen. Davant aquesta situació, és difícil per a aquest membre poc diferenciat l’establir límits i normes amb el que es permet, de forma indirecta, l’opinió, crítica o intromissió excessiva d’aquesta família en la parella i tot el que l’envolta.

Teràpia de parella VII

Si algun d’aquests problemes citats es donen en la pròpia parella, el recomanable és poder iniciar un procés terapèutic que pugui contribuir a superar tals conflictes al mateix temps que permet tornar a trobar-se als membres de la parella distanciats i allunyats.

Teràpia de parella VIII

El psicòleg és un professional al que molta gent té objecció acudir, creences com que és per a “bojos” o que et van a preguntar coses amb les quals t’asseguis incòmode et porta a ajornar el cridar a sol·licitar una consulta. Aquests fets s’acreixen quan han d’anar dues persones, perquè sorgeix el pensament de “Com em van a ajudar si gairebé no ens coneixen o no saben com és la nostra situació”.

Les parelles han d’enfrontar-se a moltes situacions difícils i estresantes que moltes vegades danyen la relació: problemes econòmics, naixement de fills, canvis de residència o treball o dificultats en les famílies d’origen. Tot això afecta en major o menor mesura a la parella; la creença popular que el temps ho guareix tot fa que en ocasions les parelles s’erosionin i les relacions es refredin. És cert que el temps fa que l’emoció no sigui tan intensa però l’erosió que ha fet en la relació de parella tard o d’hora sortirà a la llum, al moment que menys t’ho esperis i pel motiu més “ximple”.

En acudir a la teràpia de parella, tots dos membres s’escolten, expressen el que de vegades no són capaces de dir a l’altre per por de la seva reacció, i la forma en la qual ho expressa és l’adequada ja que el fer-ho davant d’un professional aplaca l’emoció. Les dues psicòlogues que us acompanyen en el procés visualitzen la situació des de l’exterior i faciliten la visió de les possibles dreceres i com cadascun sent i viu l’esdeveniment.

Si perceps que la teva parella no és el que era, que ja no compartiu coses, no us comuniqueu o esteu més tibants, acudir a una teràpia de parella, la primera és gratuïta i us adonareu que igual que la “aspirina” millora el teu mal de cap, la teràpia millora la teva relació de parella.

Teràpia de parella VIII

No esperis a estar enfadats, dóna’t el capritx de viure més feliç amb la persona amb la qual comparteixes la teva vida. Recorda viure i no sobreviure.