Elena Reig

Psicóloga col. 9.279 — Rambla, 9 2º 2ª Sabadell

Teràpia de parella VII Motius de consulta més corrents

Teràpia de parella VII

Per sort, cada vegada amb més freqüència les parelles que ho consideren necessari acudeixen a una consulta psicològica per intentar solucionar aquells problemes que els afligeixen o per superar aquesta crisi que estan travessant i dificulta la seva relació.

Així, entre els motius de consulta més freqüents que és possible observar en consulta es troben, entre uns altres:

– Discussions habituals: disputes freqüents en les quals els diferents punts de vista es polaritzen i allunyen, dificultant el consens i radicalitzant la posició de cadascun dels membres, els quals sovint es neguen a cedir.

– Canvi o estancament en alguna etapa del cicle vital: és habitual trobar parelles en les quals després del naixement del primer fill per exemple, els membres no aconsegueixen una adaptació òptima a aquesta etapa i es produeix un distanciament entre tots dos, existeix per tant, una dificultat d’adaptació a la nova fase. Igualment, també és possible trobar parelles en les quals un dels membres es queda estancat en fases anteriors del cicle vital, mentre l’altre sembla continuar amb l’avanç i progrés.

– Infidelitat: un altre dels motius freqüents de consulta en teràpia de parella és la infidelitat duta a terme per un dels membres de la mateixa, situació dolorosa i normalment difícil de superar sense una ajuda externa i professional.

– Discrepàncies quant a la cura i educació dels fills: els membres d’una parella també poden arribar a distanciar-se si quant als propis fills i la seva educació no estan d’acord, no es respecten i es contradiuen. Aquí normalment s’interpreta la discrepància de l’altre com un atac i invalidació cap a la pròpia actuació parental, la qual cosa és advertit pels fills que intenten aliar-se amb un o un altre progenitor incrementant així l’enfrontament parental.

– Problemes sexuals: dins de la parella l’activitat sexual constitueix un pilar fonamental per al seu bon funcionament, d’aquesta manera, si aquesta es veu alterada és plausible que apareguin problemes i friccions dins de la parella. En aquest sentit, és habitual que el problema sexual aparegui com a conseqüència d’un altre de major importància i de la veu d’alarma per avisar que alguna cosa ocorre.

– Problemes psicològics d’un dels membres de la parella: Aquesta situació ocorre quan un dels membres de la parella té algun problema o trastorn psicològic que aquest es nega a reconèixer, la qual cosa inevitablement afecta a la relació i a l’un altre membre de la parella ja que es generen conflictes habituals.

– Problemes relacionats amb la família extensa de l’un altre membre de la parella: la família política sovint és motiu de conflicte dins de la parella, generalment per la falta de diferenciació d’un dels membres envers la seva família d’origen. Davant aquesta situació, és difícil per a aquest membre poc diferenciat l’establir límits i normes amb el que es permet, de forma indirecta, l’opinió, crítica o intromissió excessiva d’aquesta família en la parella i tot el que l’envolta.

Teràpia de parella VII

Si algun d’aquests problemes citats es donen en la pròpia parella, el recomanable és poder iniciar un procés terapèutic que pugui contribuir a superar tals conflictes al mateix temps que permet tornar a trobar-se als membres de la parella distanciats i allunyats.

Teràpia de parella VIII – consulta –

Teràpia de parella VIII

El psicòleg és un professional al que molta gent té objecció acudir, creences com que és per a “bojos” o que et van a preguntar coses amb les quals t’asseguis incòmode et porta a ajornar el cridar a sol·licitar una consulta. Aquests fets s’acreixen quan han d’anar dues persones, perquè sorgeix el pensament de “Com em van a ajudar si gairebé no ens coneixen o no saben com és la nostra situació”.

Les parelles han d’enfrontar-se a moltes situacions difícils i estresantes que moltes vegades danyen la relació: problemes econòmics, naixement de fills, canvis de residència o treball o dificultats en les famílies d’origen. Tot això afecta en major o menor mesura a la parella; la creença popular que el temps ho guareix tot fa que en ocasions les parelles s’erosionin i les relacions es refredin. És cert que el temps fa que l’emoció no sigui tan intensa però l’erosió que ha fet en la relació de parella tard o d’hora sortirà a la llum, al moment que menys t’ho esperis i pel motiu més “ximple”.

En acudir a la teràpia de parella, tots dos membres s’escolten, expressen el que de vegades no són capaces de dir a l’altre per por de la seva reacció, i la forma en la qual ho expressa és l’adequada ja que el fer-ho davant d’un professional aplaca l’emoció. Les dues psicòlogues que us acompanyen en el procés visualitzen la situació des de l’exterior i faciliten la visió de les possibles dreceres i com cadascun sent i viu l’esdeveniment.

Si perceps que la teva parella no és el que era, que ja no compartiu coses, no us comuniqueu o esteu més tibants, acudir a una teràpia de parella, la primera és gratuïta i us adonareu que igual que la “aspirina” millora el teu mal de cap, la teràpia millora la teva relació de parella.

Teràpia de parella VIII

No esperis a estar enfadats, dóna’t el capritx de viure més feliç amb la persona amb la qual comparteixes la teva vida. Recorda viure i no sobreviure.

Teràpia de parella I – La llibertat en parella

Teràpia de parella I

En moltes ocasions acudeixen a consulta les parelles a causa d’un problema a l’hora de fins a on donar llibertat a l’altre, en general un dels seus membres es troba atabalat i sense espai, i necessita tenir el seu temps. Però què ocorre si hi ha molta llibertat en la parella? On està el límit en la llibertat?

En teoria el “ideal” és que cadascun busqui el seu temps i el seu espai, però aquesta decisió en ocasions no és tan senzilla. Algunes parelles fan vides paral·leles, i perden els objectius comuns com a conseqüència de l’excés de llibertat. És cert que aquesta llibertat afavoreix una disminució dels conflictes, però a causa que no es comparteixen projectes en comú es perd la il·lusió, per la qual cosa l’excés de llibertat té com a cost la pèrdua de complicitat. Parelles que no tenen un hobbie comú, que no cedeixen per l’altre sinó que cadascun pren les seves decisions o que passen molt poc temps junts, diuen no discutir però tampoc comparteixen, passant de ser parella a ser companys.

En ocasions no s’és conscient d’aquesta situació, ja que no comporta un conflicte visible, però la veritat és que té com a conseqüència, com es comenta anteriorment, la pèrdua d’il·lusió i falta de projectes en comú. L’arribada a aquesta situació esprogresiva, començant com una forma de solució per evitar els conflictes, però a poc a poc fa que la parella s’allunyi. És molt important compartir i conversar en una parella per no perdre els objectius, evitant que aquests es converteixin en individuals.

En una societat, en la qual cada dia hi ha un major individualisme, perilla la parella, que suposa objectius comuns, no perdis l’essència de gaudir per compartir, està a les teves mans.
Si veus que cada dia esteu més allunyats, no dubtis a consultar a un professional i recuperar la flama i il·lusió que us va fer unir-vos.

Teràpia de parella Sabadell I – La llibertat en parella
Teràpia de parella Sabadell I – La llibertat en parella
Teràpia de parella I – La llibertat en parella – Psicologos Sabadell

Autoestima nens

Què és l’autoestima?

Existeixen moltes definicions d’autoestima. En terminos generals, podem dir que l’autoestima en els nens és la valoració que tenen de si mateixos.

És en la infància quan es construeixen els fonaments sobre els quals s’assenta l’autoestima. Un nen de 5 anys disposa ja de dades suficients com per formar-se una idea sobre qui és. Aquestes dades provenen, fonamentalment, del que els altres li diuen quan es relacionen amb ell, especialment els seus pares, com les persones més significatives per al nen.

Els nens amb bona autoestima són capaces d’acceptar-se amb els seus encerts i errors, valorar-se i tenir iniciativa, superar-se malgrat els fracassos. En definitiva, és capaç de voler-se. En contrapartida, els nens amb baixa autoestima creuen que no estan a l’altura de l’esperat i tindran una imatge negativa d’ells mateixos.

Beneficis d’una sana autoestima en els nens

Els nens amb una sana autoestima saben que ells són els responsables dels seus actes, i no atribueixen els seus èxits i fracassos a la sort, sinó a factors que depenen d’ells i que poden canviar. Els principals beneficis d’una sana autoestima en els nens són els següents:

Ser conscients dels seus assoliments i així fomentar una actitud basada en el “jo puc”.
Aprendre a creure en ells mateixos.
Desenvolupar un diàleg intern positiu.
Veure el costat bo de les coses.
Identificar les seves qualitats positives i àrees d’excel·lència.
Augmentar la confiança en ells mateixos ajudant-los a reconèixer les seves qualitats especials.
En definitiva, els nens amb una sana autoestima són aquells que compten amb unes habilitats socials adequades per poder afrontar amb èxit diferents situacions, tenen un alt nivell d’autocontrol dels seus impulsos i un optimisme que els ajuda a veure el costat mitjà ple de l’ampolla i que els allunya dels estats d’ànim depressius en la seva vida adulta.

Com millorar l’autoestima dels nens

L’autoestima no es pot canviar directament. La nostra experiència en consulta ens indica clarament que no per dir-li a un nen o adolescent que deixi de pensar de forma negativa sobre si mateix va a deixar de fer-ho immediatament. Per aconseguir canvis en aquest sentit, l’abordatge terapèutic ha de ser indirecte, a través de la combinació de diferents estratègies: en alguns casos es tractarà de canviar el comportament del nen, en altres de recompensar més explícitament els seus assoliments o de minimitzar els seus fracassos, desenvolupar habilitats socials…

Que els nens desenvolupin una sana autoestima implica també que aprenguin a acceptar-se tal com són, que reconeguin les seves limitacions per, des d’aquí, intentar millorar-les.

Autoestima nens

¿Necesitas ayuda?