Elena Reig

Psicóloga col. 9.279 — Rambla, 9 2º 2ª Sabadell

Teràpia de parella VII Motius de consulta més corrents

Teràpia de parella VII

Per sort, cada vegada amb més freqüència les parelles que ho consideren necessari acudeixen a una consulta psicològica per intentar solucionar aquells problemes que els afligeixen o per superar aquesta crisi que estan travessant i dificulta la seva relació.

Així, entre els motius de consulta més freqüents que és possible observar en consulta es troben, entre uns altres:

– Discussions habituals: disputes freqüents en les quals els diferents punts de vista es polaritzen i allunyen, dificultant el consens i radicalitzant la posició de cadascun dels membres, els quals sovint es neguen a cedir.

– Canvi o estancament en alguna etapa del cicle vital: és habitual trobar parelles en les quals després del naixement del primer fill per exemple, els membres no aconsegueixen una adaptació òptima a aquesta etapa i es produeix un distanciament entre tots dos, existeix per tant, una dificultat d’adaptació a la nova fase. Igualment, també és possible trobar parelles en les quals un dels membres es queda estancat en fases anteriors del cicle vital, mentre l’altre sembla continuar amb l’avanç i progrés.

– Infidelitat: un altre dels motius freqüents de consulta en teràpia de parella és la infidelitat duta a terme per un dels membres de la mateixa, situació dolorosa i normalment difícil de superar sense una ajuda externa i professional.

– Discrepàncies quant a la cura i educació dels fills: els membres d’una parella també poden arribar a distanciar-se si quant als propis fills i la seva educació no estan d’acord, no es respecten i es contradiuen. Aquí normalment s’interpreta la discrepància de l’altre com un atac i invalidació cap a la pròpia actuació parental, la qual cosa és advertit pels fills que intenten aliar-se amb un o un altre progenitor incrementant així l’enfrontament parental.

– Problemes sexuals: dins de la parella l’activitat sexual constitueix un pilar fonamental per al seu bon funcionament, d’aquesta manera, si aquesta es veu alterada és plausible que apareguin problemes i friccions dins de la parella. En aquest sentit, és habitual que el problema sexual aparegui com a conseqüència d’un altre de major importància i de la veu d’alarma per avisar que alguna cosa ocorre.

– Problemes psicològics d’un dels membres de la parella: Aquesta situació ocorre quan un dels membres de la parella té algun problema o trastorn psicològic que aquest es nega a reconèixer, la qual cosa inevitablement afecta a la relació i a l’un altre membre de la parella ja que es generen conflictes habituals.

– Problemes relacionats amb la família extensa de l’un altre membre de la parella: la família política sovint és motiu de conflicte dins de la parella, generalment per la falta de diferenciació d’un dels membres envers la seva família d’origen. Davant aquesta situació, és difícil per a aquest membre poc diferenciat l’establir límits i normes amb el que es permet, de forma indirecta, l’opinió, crítica o intromissió excessiva d’aquesta família en la parella i tot el que l’envolta.

Teràpia de parella VII

Si algun d’aquests problemes citats es donen en la pròpia parella, el recomanable és poder iniciar un procés terapèutic que pugui contribuir a superar tals conflictes al mateix temps que permet tornar a trobar-se als membres de la parella distanciats i allunyats.

Teràpia de parella VIII – consulta –

Teràpia de parella VIII

El psicòleg és un professional al que molta gent té objecció acudir, creences com que és per a “bojos” o que et van a preguntar coses amb les quals t’asseguis incòmode et porta a ajornar el cridar a sol·licitar una consulta. Aquests fets s’acreixen quan han d’anar dues persones, perquè sorgeix el pensament de “Com em van a ajudar si gairebé no ens coneixen o no saben com és la nostra situació”.

Les parelles han d’enfrontar-se a moltes situacions difícils i estresantes que moltes vegades danyen la relació: problemes econòmics, naixement de fills, canvis de residència o treball o dificultats en les famílies d’origen. Tot això afecta en major o menor mesura a la parella; la creença popular que el temps ho guareix tot fa que en ocasions les parelles s’erosionin i les relacions es refredin. És cert que el temps fa que l’emoció no sigui tan intensa però l’erosió que ha fet en la relació de parella tard o d’hora sortirà a la llum, al moment que menys t’ho esperis i pel motiu més “ximple”.

En acudir a la teràpia de parella, tots dos membres s’escolten, expressen el que de vegades no són capaces de dir a l’altre per por de la seva reacció, i la forma en la qual ho expressa és l’adequada ja que el fer-ho davant d’un professional aplaca l’emoció. Les dues psicòlogues que us acompanyen en el procés visualitzen la situació des de l’exterior i faciliten la visió de les possibles dreceres i com cadascun sent i viu l’esdeveniment.

Si perceps que la teva parella no és el que era, que ja no compartiu coses, no us comuniqueu o esteu més tibants, acudir a una teràpia de parella, la primera és gratuïta i us adonareu que igual que la “aspirina” millora el teu mal de cap, la teràpia millora la teva relació de parella.

Teràpia de parella VIII

No esperis a estar enfadats, dóna’t el capritx de viure més feliç amb la persona amb la qual comparteixes la teva vida. Recorda viure i no sobreviure.

Teràpia de parella IX – deixar-se portar per un tercer

Teràpia de parella IX

Els éssers humans no solem valorar el que tenim, les coses bones de la vida que gaudim diàriament, s’acaben convertint en alguna cosa rutinari, corrent, i deixem de veure el seu valor.

Est ocorre moltes vegades en les parelles, ens acostumem al que tenim i deixem de valorar-ho com es mereix. Podem tenir al costat una persona meravellosa, amb un munt de coses bones, de la qual algun dia ens enamorem, que arriba un moment, amb el pas del temps, que ens acostumem a veure-la i tenir-la al costat. Pensem que és el normal i deixem de veure l’extraordinari que és aquesta persona. Deixem de cuidar-la i en ocasions, ens descurem. Així acudeixen a nosaltres parelles, que deixant-se portar per la il·lusió del moment, prenen una decisió equivocada, i decideixen tontear amb una tercera persona.

Un plaer momentani o un viure el moment i deixar-se portar, pot ser plaent en molt curt termini, però pot ser que ens penedim la resta de la nostra vida. Si algun dia decidim que la persona que tenim al nostre costat dia després de dia, era la persona de la nostra vida, potser aquesta segueixi sent la millor decisió. I si aquesta persona va perdre el seu encant, també potser sigui responsabilitat nostra el no veure-ho o que l’espurna s’hagi pagat. Bolcar els nostres esforços en aquesta decisió que prenem un dia pot resultar a llarg termini molt més plaent i satisfactori.

Teràpia de parella IX

Cura amb deixar-se portar de moment, doncs de vegades surt molt car el preu a pagar.

Teràpia de parella I – La llibertat en parella

Teràpia de parella I

En moltes ocasions acudeixen a consulta les parelles a causa d’un problema a l’hora de fins a on donar llibertat a l’altre, en general un dels seus membres es troba atabalat i sense espai, i necessita tenir el seu temps. Però què ocorre si hi ha molta llibertat en la parella? On està el límit en la llibertat?

En teoria el “ideal” és que cadascun busqui el seu temps i el seu espai, però aquesta decisió en ocasions no és tan senzilla. Algunes parelles fan vides paral·leles, i perden els objectius comuns com a conseqüència de l’excés de llibertat. És cert que aquesta llibertat afavoreix una disminució dels conflictes, però a causa que no es comparteixen projectes en comú es perd la il·lusió, per la qual cosa l’excés de llibertat té com a cost la pèrdua de complicitat. Parelles que no tenen un hobbie comú, que no cedeixen per l’altre sinó que cadascun pren les seves decisions o que passen molt poc temps junts, diuen no discutir però tampoc comparteixen, passant de ser parella a ser companys.

En ocasions no s’és conscient d’aquesta situació, ja que no comporta un conflicte visible, però la veritat és que té com a conseqüència, com es comenta anteriorment, la pèrdua d’il·lusió i falta de projectes en comú. L’arribada a aquesta situació esprogresiva, començant com una forma de solució per evitar els conflictes, però a poc a poc fa que la parella s’allunyi. És molt important compartir i conversar en una parella per no perdre els objectius, evitant que aquests es converteixin en individuals.

En una societat, en la qual cada dia hi ha un major individualisme, perilla la parella, que suposa objectius comuns, no perdis l’essència de gaudir per compartir, està a les teves mans.
Si veus que cada dia esteu més allunyats, no dubtis a consultar a un professional i recuperar la flama i il·lusió que us va fer unir-vos.

Teràpia de parella Sabadell I – La llibertat en parella
Teràpia de parella Sabadell I – La llibertat en parella
Teràpia de parella I – La llibertat en parella – Psicologos Sabadell

Autoestima nens

Què és l’autoestima?

Existeixen moltes definicions d’autoestima. En terminos generals, podem dir que l’autoestima en els nens és la valoració que tenen de si mateixos.

És en la infància quan es construeixen els fonaments sobre els quals s’assenta l’autoestima. Un nen de 5 anys disposa ja de dades suficients com per formar-se una idea sobre qui és. Aquestes dades provenen, fonamentalment, del que els altres li diuen quan es relacionen amb ell, especialment els seus pares, com les persones més significatives per al nen.

Els nens amb bona autoestima són capaces d’acceptar-se amb els seus encerts i errors, valorar-se i tenir iniciativa, superar-se malgrat els fracassos. En definitiva, és capaç de voler-se. En contrapartida, els nens amb baixa autoestima creuen que no estan a l’altura de l’esperat i tindran una imatge negativa d’ells mateixos.

Beneficis d’una sana autoestima en els nens

Els nens amb una sana autoestima saben que ells són els responsables dels seus actes, i no atribueixen els seus èxits i fracassos a la sort, sinó a factors que depenen d’ells i que poden canviar. Els principals beneficis d’una sana autoestima en els nens són els següents:

Ser conscients dels seus assoliments i així fomentar una actitud basada en el “jo puc”.
Aprendre a creure en ells mateixos.
Desenvolupar un diàleg intern positiu.
Veure el costat bo de les coses.
Identificar les seves qualitats positives i àrees d’excel·lència.
Augmentar la confiança en ells mateixos ajudant-los a reconèixer les seves qualitats especials.
En definitiva, els nens amb una sana autoestima són aquells que compten amb unes habilitats socials adequades per poder afrontar amb èxit diferents situacions, tenen un alt nivell d’autocontrol dels seus impulsos i un optimisme que els ajuda a veure el costat mitjà ple de l’ampolla i que els allunya dels estats d’ànim depressius en la seva vida adulta.

Com millorar l’autoestima dels nens

L’autoestima no es pot canviar directament. La nostra experiència en consulta ens indica clarament que no per dir-li a un nen o adolescent que deixi de pensar de forma negativa sobre si mateix va a deixar de fer-ho immediatament. Per aconseguir canvis en aquest sentit, l’abordatge terapèutic ha de ser indirecte, a través de la combinació de diferents estratègies: en alguns casos es tractarà de canviar el comportament del nen, en altres de recompensar més explícitament els seus assoliments o de minimitzar els seus fracassos, desenvolupar habilitats socials…

Que els nens desenvolupin una sana autoestima implica també que aprenguin a acceptar-se tal com són, que reconeguin les seves limitacions per, des d’aquí, intentar millorar-les.

Autoestima nens

Ansietat per separació

Què és el Trastorn per Ansietat de Separació?

La característica central del Trastorn per Ansietat de Separació (TAS) consisteix en una ansietat excessiva que supera a l’esperat per al nivell de desenvolupament del nen i que està relacionada amb la separació de les persones a les quals el nen es troba afectivament lligat (generalment, els pares). Quan la separació té lloc, el nen pot experimentar una ansietat propera al pànic.

En aquests casos, la vida social dels pares es veu seriosament afectada, ja que no poden sortir a cap lloc, a causa del comportament del fill en les situacions que impliquen separació.

Símptomes del Trastorn d’Ansietat per Separació

Per saber si estem davant un TAS han de donar-se, almenys, tres de les següents circumstàncies:

  • Preocupació persistent per perdre a les persones amb les quals el nen es troba vinculat, o perquè aquestes sofreixen dany.
  • Malestar quan existeix o s’anticipa una separació de la llar o de les figures de referència (pares, avis o cuidadors).
  • Resistència o negatives a anar al col·legi o a qualsevol altre lloc que impliqui separació.
  • Resistència o negativa persistent a anar-se a dormir sense una persona significativa a prop.
  • Malsons repetits amb contingut de separacions dels pares o cuidadors.

Tractament del Trastorn d’Ansietat per Separació

Com a norma general, cal assenyalar que, encara que el tractament triat en cada cas posi especial èmfasi en alguna o algunes de les tècniques terapèutiques més usuals en aquest tipus de problema, la majoria de les vegades emprem programes terapèutics amplis en els quals es combinen amb èxit diferents estratègies.

Aquestes estratègies estan orientades, fonamentalment, a fomentar l’autonomia del nen i a evitar que obtingui algun benefici amb la seva actitud. D’aquesta forma, tant el nen com els pares poden reprendre la seva vida amb normalitat.

Ansietat per separació – Psicologos Sabadell

Ansietat Infantil

Què és l’ansietat infantil?
L’ansietat infantil, en ocasions, és una resposta adequada i necessària davant determinades situacions que el nen percep com a perilloses, de manera que li protegeix del sofriment. Però hi ha casos en què els nens viuen l’ansietat com una emoció desagradable sense causa aparent, o bé en un grau desproporcionat.

Símptomes en el nen:

Els símptomes d’ansietat en nens són un motiu habitual de consulta en psicologia.

  • Pors excessives davant situacions normals que no milloren amb l’edat (com dormir solament…).
  • Temor excessiu a separar-se dels pares, a anar al col·legi, o a dormir fora de casa…
  • Rabietas freqüents, excessiva rigidesa en el comportament.
  • Molèsties abdominals, vòmits, marejos als quals no es troba causa física.
  • Obsesividad i comportaments repetitius (denominats compulsions).
  • Timidesa excessiva que impedeix el funcionament social (fòbia social).

 

Trastorns d’ansietat més freqüents en nens:

Entre els trastorns d’ansietat infantils destaquen:

  • El trastorn d’ansietat generalitzada.
  • El trastorn de pànic.
  • El trastorn d’ansietat per separació.
  • Les fòbies.
  • El trastorn obsessiu compulsiu.
  • El trastorn per estrès postraumático.

Agressivitat Infantil

Què és l’agressivitat infantil?

L’agressivitat infantil és un estat emocional que comporta sentiments d’ira, odi i desitjos de danyar a una altra persona (nen o adult), animal o objecte.

Tots els nens, en algun moment, senten agressivitat. El que diferencia als nens agressius dels quals no els són és la manera en què canalitzen aquesta emoció.

Existeixen conductes agressives (com per exemple, les rabietas) que formen part de la sana evolució del nen i que són beneficioses perquè els ajuden a superar etapes del seu desenvolupament. Aquests comportaments són, a més, una magnífica oportunitat per ensenyar als nens a entendre i canalitzar la seva agressivitat. El problema es presenta quan aquestes conductes es mantenen i no desapareixen amb l’edat corresponent en cada cas. (Para què serveixen els comportaments agressius en els nens? Llegir més…)

Símptomes d’agressivitat

Encara que existeixen diferents formes d’expressar-la, hi ha uns símptomes comuns a tots els nens que indiquen ira o empipament:

  • Respiració accelerada.
  • Enrogiment de la cara.
  • Tensió muscular.
  • Punys tancats.
  • Impuls (o acte) de copejar, trencar o cridar.
  • Tota aquesta tensió emocional es tradueix en empentes, cops, esgarrapades, pessics, puntades, insults, burles amenaces, etc.

Quan els nens no l’expressen, sinó que la hi guarden dins, corren el risc de somatizarla, en forma de maldecaps, d’estómac, diarrees o vòmits. En molts casos, trenquen a plorar per esplaiar-se.

Situacions que desencadenen l’agressivitat infantil

Entre les situacions que amb més freqüència desencadenen respostes agressives en els nens, es troben les següents:

  • Quan alguna cosa no els surt com ells volen.
  • Quan no se’ls compra el que desitgen.
  • Quan perden en algun joc.
  • Quan els resulta difícil aconseguir una meta.
  • Quan se senten més maldestres que els altres.
  • Quan els pares els obliguen a fer alguna cosa que, en aquest moment, no els ve de gust.
  • Quan els pares, professors o altres adults els marquen unes normes que a ells els semblen injustes.
  • Quan els companys es burlen d’ells.
  • Quan alguna cosa els surt malament.

Tractament:

Generalment, darrere d’un nen que reacciona agressivament hi ha un sentiment deinseguridad (baixa autoestima) i necessitat d’afecte.

D’aquesta forma, en la teràpia amb nens agressius és molt important prestar especial atenció a aquests aspectes, així com analitzar on està l’origen, quin és la dinàmica de funcionament familiar, quins són les manques afectives del nen, com es relaciona i es comunica amb els seus pares, amb els seus germans, amb els seus companys i professors, etc.

Perquè els nens puguin aprendre a controlar la seva agressivitat, necessiten saber què és un comportament agressiu, han d’aprendre a diferenciar la seva ràbia d’altres emocions, reconèixer què coses són les que li enfaden i aprendre tècniques que els ajudin a controlar aquests episodis. La teràpia per ajudar als nens a controlar la seva agressivitat se centra a treballar elements com l’autocontrol, la tolerància a la frustració, la capacitat per saber posposar els seus desitjos i l’adquisició d’unes normes i límits coherents i estables.

Agressivitat infantil – Psicologos Sabadell

Depressió Infantil

Depressió infantil

Què és la depressió infantil?

La depressió infantil és un trastorn afectiu que es caracteritza per la presència la major part del dia, gairebé cada dia, durant almenys dues setmanes consecutives, d’un estat d’ànim trist o irritable, i/o de pèrdua de l’interès i de la capacitat per gaudir d’activitats que abans eren plaents per al nen.

Causes de la depressió infantil

Avui dia, es creu que certes característiques específiques d’alguns nens els fan més propensos a una depressió després de l’aparició d’esdeveniments ambientals estresantes, ben crònics o ben puntuals (Causes de la depressió infantil: llegir més…).

Símptomes de la depressió

Els símptomes que poden anunciar la depressió infantil són:

Símptomes afectius: tristesa, irritabilitat, falta d’interès, plor, desesperança, canvis bruscs d’humor.
Símptomes cognitius: falta de concentració, de memòria, d’atenció, sentiments d’inutilitat o culpa, baixa autoestima, indecisió.
Símptomes motors: pèrdua d’energia, cansament, disminució o augment de l’activitat, insomni o hipersomnia.
Símptomes socials: aïllament, retraïment.
Símptomes conductuals: desobediència, renyines, protestes, rabietas, indisciplina, delinqüència, piromanía, conducta agressiva.
Símptomes fisiològics: enuresis, dolors, malsons, pèrdua d’apetit. de pes, de somni.
No tots els nens amb depressió pateixen tots els símptomes i amb la mateixa durada. La gravetat dels símptomes varia en cada nen i també pot variar amb el temps. Alguns pateixen uns pocs símptomes, uns altres tenen molts; alguns experimenten els símptomes durant setmanes i uns altres durant mesos.

Tractament psicològic de la depressió infantil

La teràpia psicològica de la depressió infantil és individualitzada, adaptada a cada nen i a la fase del desenvolupament en què es troba (el seu funcionament cognitiu i el seu nivell de maduració) i involucra d’una manera activa als pares.

El tractament psicològic dels nens amb depressió està dirigit a aconseguir tres objectius generals:

Que el nen adquireixi una sèrie d’habilitats de afrontamiento que el permetin controlar i reduir els símptomes depressius més importants, particularment els símptomes claus relacionats amb l’estat d’ànim (la tristesa, la irritabilitat i l’ansietat).
Que aprengui una sèrie d’habilitats socials i de solució de problemes que li permetin afrontar adequadament les dificultats quotidianes relacionades amb la seva depressió.
Que aprengui una forma més adaptativa de processar la informació sobre ell mateix i sobre el seu entorn, canviant els seus pensaments i actituds negatives.
Una part molt important de la psicoteràpia per a la depressió en nens es dirigeix als pares, especialment en el cas dels nens menors de 12 anys, ja que aquests depenen molt del comportament i de l’actitud dels pares.

Els objectius concrets de les intervencions amb els pares se centren a ensenyar-los:

Mètodes positius per manejar amb èxit la conducta dels fills.
Habilitats personals per al control de les seves pròpies emocions d’ira i hostilitat.
Procediments per augmentar l’autoestima dels nens amb depressió.
Habilitats per escoltar empáticamente als fills.
Habilitats per planificar activitats lúdiques en família que estiguin pensades per als fills i que es realitzin amb ells, de manera que s’incrementi el nivell d’activitat del nen i es reforcin les actituds no depressives.
Quan un nen presenta un o més dels símptomes esmentats, els pares han de buscar ajuda professional al més aviat possible. La depressió és una malaltia tractable i amb la intervenció adequada, i a temps, poden evitar-se conseqüències molt serioses.

¿Necesitas ayuda?